La 21a edició del Cicle de Música Ciutat d’Amposta, que organitza la Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta arranca el proper 3 d’octubre i ho fa de la mà d’Harmonia del Parnàs, formació especialitzada en la interpretació d’obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris històrics.

Amb el nom de «Música, dansa i amor, un viatge pel barroc de la cort i el teatre» podrem escoltar un repertori molt atractiu del barroc que selecciona obres que els compositors de l’època van escriure entorn l’amor, en el marc dels teatres i festes cortesanes. Ritmes de danses i cantates amb textos amorosos d’autors catalans, com el Pere Rabassa, i belles melodies d’autors tant coneguts com Antonio Vivaldi.

Per saber més d’aquesta interessant proposta musical, entrevistem a Marian Rosa Montagut, fundadora, directora i clavecinista d’Harmonia del Parnàs.

-Què entenem per música antiga?

Música antiga… Bé, els manuals i musicòlegs han situat tradicionalment la frontera de la música antiga cap a l’any 1800, de manera que el repertori anterior que s’aborda amb instruments i criteris històrics seria el que s’anomena “música antiga”. No obstant això, cal tenir en compte que dins d’aquest concepte hi ha molts períodes diferents que poc tenen a veure entre ells: música medieval, renaixement, barroc…
I si em permeteu anar una mica més enllà, tota la música clàssica és música antiga, doncs és música del passat que s’interpreta amb instruments del passat, tret de tant sols algunes peces de música contemporània…

-És la música antiga la gran oblidada de les sales de concerts i les festivals?

La música antiga agrada al públic però encara es coneix poc… Des de fa uns anys hi ha una certa moda que reivindica la música antiga, així com molt bons intèrprets i grups al nostre país, i hi ha també festivals especialitzats que han apostat cent per cent per aquest repertori, com el Festival de Música Antiga del Pirineus (Femap) o el Festival de Música Antiga y Barroca de Peñíscola. Però tot i això, la resta de cicles i festivals programen poc aquesta música i sols es coneixen els grans noms del barroc com Vivaldi o Händel i, a més a més, interpretats no per agrupacions i instruments històrics sinó per orquestres simfòniques i amb criteris “moderns”.

-A Marian Rosa Montagut què l’ha portat a la recerca musicològica, a especialitzar-se en música antiga?

La música antiga té una vessant molt especials per al músic que realment es sent creatiu, per al artista que té alguna cosa a dir i que no es conforma amb interpretar la partitura seguint les pautes del compositor, amb les seves dinàmiques i tempos. És més, per fer música antiga pots adquirir un llibre que ha fet un musicòleg i t’aporta el material, però, t’imagines anar tu mateix a veure el paper original que va escriure el compositor??? I, t’imagines descobrir una partitura que mai s’ha tocat fins que l’has vist tu??? Això i moltes coses més és la recerca musicològica i és tant, tant emocionant … no tinc paraules…

-On troba el material per preparar el repertori del grup?

Precisament un dels arxius que he treballat més a fons és el de la seu de Tortosa, allí he descobert autors, obres, documents, … i després hem interpretat molt de repertori que no s’havia tornat a tocar des de l’època per al qual va ser escrit.
Però també he treballat i buscat a arxius d’arreu del món … per posar alguns exemples, he fet recerques en la Biblioteca Nacional de Catalunya o la Biblioteca Nacional d’Espanya, els arxius de les catedrals de Tarragona, València, Saragossa, Burgos o Salamanca, i en llocs tan emblemàtics com la British Library de Londres o l’arxiu secret del Vaticà … I tot això gràcies a aquesta terra que sempre m’ha tractat bé i ha donat suport a les meves recerques amb diferents beques i projectes.

-Hi ha un interès per part de l’administració en recuperar tot aquest patrimoni musical i cultural, en ajudar a aquells músics que volen endinsar-se en aquesta tasca tant laboriosa?

Doncs les institucions no són més que una suma de persones que hi ha al darrere en cada moment, de manera que el suport està en funció de les prioritats d’aquestes persones. Ara mateix amb la “crisis”, sembla que la cultura i l’art han passat a un tercer, quart o cinquè plànol en el nostre entorn més proper… No passa el mateix en societats com la alemanya que aposten per la cultura, l’art i el patrimoni com a medi per sortir precisament de la situació actual, una situació econòmica conseqüència de una crisis de valors que es pot aliar en gran mesura amb l’art i la cultura….

-Quin és el procés que segueixen des de que troben un material que creuen que pot ser interessant fins a ser interpretat per Harmonia del Parnàs?

Uffff…. Necessitaria fulls i fulls per contestar… ho deixem per al dia del concert???

-D’on sorgeix el nom del grup?

L’Harmonia del Parnàs és el títol d’un poemari de Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona que sembla que va nàixer a Tortosa al segle XVI. Quan vaig crear el grup jo vivia per les Terres de l’Ebre i gairebé cada dia anava a l’arxiu de la catedral de Tortosa i a la biblioteca. Allí vaig descobrir el llibre, em va agradar el contingut i el títol… Harmonia en el Parnàs, on es reunien els poetes, artistes i músics per inspirar-se…

-En el concert que faran a la Fila, Harmonia actuarà en formació de trio musical i cantant. Els components del grup són sempre els mateixos, canvia en funció del repertori?

Els components són més o menys en funció de les necessitats del repertori, però els músics són els mateixos. En aquest cas hi trobem a grans músics que ja fa molt temps que treballen en el grup, com David Antich amb les flautes de bec (flautes per que en són moltes i molts diferents…), Guillermo Martínez amb el violoncel barroc (cordes de tripa …), Bea Lafont amb una veu nítida i molt expressiva i jo mateix al clavicèmbal.

-La majoria de públic que acostuma a assistir a concerts a la nostra societat, no està acostumat a escoltar música antiga, perquè no s’ha de perdre aquest concert?

Què pregunta tan difícil!!! Mira, us vaig a contar una història que mai no he contat. Alguns dels concerts en que més he gaudit en la meva vida de músic (i ja fa uns quants anys d’això…) els he fet en aquestes terres. En recordo dos en especial, un a la seu de Tortosa en que vaig veure plorar d’emoció un espectador que estava a primera fila, i t’asseguro que era la primera vegada que assistia a un concert de música antiga, doncs recordo perfectament qui és. I la història de l’altre, me la guardo…
El públic de la vostra societat serà, ben segur, amant de la música i la música és això, so i silenci, emoció, amor, llibertat, …. sigui de l’època que sigui. I si no, a més d’escoltar-la proba de fer-la, no hi plaer al món més gran!