L´equip de Canal 21 Ebre aterra a la capital del Montsià per conèixer l´essència d´aquesta població a través de la seva gent, del seu teixit associatiu i de la seva gastronomia. Entre les tradicions, les bandes de música.
El passat dissabte 3 d´octubre vam poder fer un viatge a un passat musical no tant llunyà -ni en el temps ni en l´espai- amb els sons d´Harmonia del Parnàs.
«Música, dansa i amor». Un viatge pel barroc de la cort i el teatre. Cicle de Música «Ciutat d´Amposta». Dissabte 3 d´octubre de 2015.
Harmonia del Parnàs
Bea Lafont, soprano
David Antich, flautes de bec
Guillermo Martínez, violoncel
Marian Rosa Montagut, clavicèmbal i directora
Ara que fa uns anys que la paraula «eco» ha anat envaint les parades de verdures i fruites amb l´etiquetatge de «producte ecològic», ara que la mai abandonada dieta mediterrània ens ha retornat amb força per introduir-se als nostres menús, quan probablement d´algunes cuines mai havia sortit, ara que ens assalta l´interrogant que potser «allò d´abans» era més bo, saludable i gustós, la música no en podia quedar al marge.
L´aparició dels enregistraments sonors l´any 1876 amb la invenció del fonògraf de Thomas A. Edison ens va permetre substituir la memòria o el record d´una interpretació per un document sonor permanent al qual podríem retornar cada cop que volguéssim, sense permetre que el record desfigurés el ja escoltat. Així des de finals del segle XIX fins l´actualitat podem conèixer de primera mà com els diferents intèrprets, directors, orquestres, solistes, etc han interpretat la música, com un Allegro en mans de Mengelberg, no és el mateix que sota el mestratge de Klemperer, ni tampoc en mans de Savall.
Habitualment s´estableixen tres corrents principals d´interpretació musical: l´expressiva, la neo-objectiva i la historicista. Sense voler entrar en tecnicismes que puguin espantar als lectors podríem considerar com «eco-música» aquesta última coneguda com historicista.
L´hem d´entendre com una interpretació on es fan coincidir diferents elements que ens apropen a la realitat sonora i interpretativa de quan fou escrita l´obra. Així s´utilitzen instruments originals o reproduccions dels de l´època amb elements com cordes de tripa de xai, o amb una afinació molt més baixa (415Hz en lloc de 440). Però la reconstrucció sonora no finalitza amb els aspectes materials i tècnics dels instruments, sinó que cal buscar, consultar i documentar les tècniques interpretatives de l´època, ornamentacions, etc., i posar de relleu tota la retòrica musical impregnada d´afectes, d´aquesta forma ens aproparem al so i a la interpretació d´una època determinada.
Harmonia del Parnàs és en aquest sentit una formació «eco», ja que no només s´interessa per la interpretació historicista sinó que a mes fuig del cànon d´obres i compositors que per interessos comercials s´han convertit amb el pas dels anys en el «top barroc». A partir de la seva recerca en biblioteques de diversa espècie: públiques, privades, eclesiàstiques, etc. han tret la pols a nombroses obres i autors d´una època que fins ara romanien desconeguts i per tant no presents a les sales de concerts.
El passat dissabte 3 d´octubre vam poder fer un viatge a un passat musical no tant llunyà -ni en el temps ni en l´espai- amb els sons d´Harmonia del Parnàs. Un viatge al barroc musical prescindint de Bach, Haendel, Telemann o Purcell, però amb autors com Francesc Corradini, Francesc Valls, Francisco Iliana, Francesco Mancini, Manuel Ferreira, José Pradas o Juan Hidalgo. Tots ells, autors que van conrear obres per a diferents escenaris com la cort o el teatre. Un repertori on vam poder escoltar danses en forma de suite, àries amb recitatius d´obres teatrals i sarsueles, on es cantava a l´amor, inclús una obra d´extraordinària bellesa de gènere religiós.
Amb la sonoritat del clavicèmbal, el violoncel, les flautes de bec i la veu de la soprano vam ser testimonis d´un paisatge sonor instrumental, vocal, profà i també religiós de diferents autors de finals del segle XVII i principis del XVIII que amb les seves creacions constitueixen la part més desconeguda, que no desproveïda de qualitat, d´una música amagada als nostres sentits i que, Marian Rosa Montagut -directora de l´agrupació- i Harmonia del Parnàs han reviscut i re-creat amb la espontaneïtat i frescor amb que aquestes obres foren concebudes.
La recerca musicològica en els nostres arxius, com la que porta a terme Harmonia del Parnàs, ens obre les portes a una quantitat encara avui desconeguda de material musical inèdit que espera ser retrobat per portar als nostres sentits els sons durant anys silenciats per l´oblit i la nostra pròpia ignorància d´un patrimoni musical que no ens és gens aliè, així que gaudim d´aquest ecologia musical, amb unes obres d´abans, amb instruments com els d´abans i amb els criteris d´interpretació que els van concebre. Felicitats pel projecte!
Per saber més: https://harmoniadelparnas.wordpress.com
Autor de l´article: Carles Royo. Director de la Banda de Música La Unió Filharmònica d´Amposta.
Informació relacionada:
28/9/2015 Entrevista a Marian Rosa Montagut, directora d´Harmonia del Parnàs
Una pluja que va insistir durant tota la jornada va provocar que les bandes de música no poguessin desfilar per diferents carrers de l´Aldea i que fessin la seva actuació al pavelló d´esports.
Aquest passat dissabte es va celebrar la 34a Trobada de Bandes de Música de Catalunya a l´Aldea. L´organització va anar a càrrec de l i de l´Ajuntament de l´Aldea.
Al voltant de les 3 de la tarda van anar arribant a l´Aldea els autobusos amb les diferents bandes de música que voluntaris de l´organització, a càrrec de l´Associació Musical Verge dels Prats, havien de distribuir per diferents punts del municipi. El punt de trobada amb les autoritats i representants de la Federació Catalana de Societats Musicals havia de ser l´Ajuntament de l´Aldea, on les banderes rebrien les cintes commemoratives de la Trobada. Però la pluja, que va ser intermitent durant tota la jornada, va provocar que l´organització eliminés el recorregut i els autobusos van traslladar als músics directament al pavelló d´esports on es va desenvolupar l´acte.
Els joves músics de la Fila posaran la música al «Tasta el Mercat de nit», on els diferents venedors del Mercat Municipal oferiran al públic assistent una degustació de tapes.
Serà a les 20 h i també hi haurà exhibicions de circ amb Salima Artist.
20 h I edició de «Tasta el Mercat de nit»
A l’interior del Mercat Municipal els comerciants delectaran al públic assistent amb una degustació de tapes. Hi haurà exhibicions de circ amb Salima Artist i l’acte estarà amenitzat per la Big Band de la Fila.
Preu tapa i canya sense abonament: 3€
Més informació a etca.cat/festicam
Més 1.200 músics d’una trentena de bandes es reuniran demà dissabte 3 d’octubre al municipi de l’Aldea amb motiu de la 34a edició de la Trobada de Bandes de Música de Catalunya.
La Trobada se celebra ininterrompudament des de fa 34 anys en diferents localitats de la geografia catalana, per retre homenatge a una tradició arrelada a Catalunya des de fa més de 170 anys.
Més 1.200 músics d’una trentena de bandes es reuniran demà dissabte 3 d’octubre al municipi de l’Aldea amb motiu de la 34a edició de la Trobada de Bandes de Música de Catalunya.
La jornada arrencarà a les 16h amb cercaviles des de diferents indrets de la vila. Durant les mateixes, les agrupacions interpretaran les seves millors simfonies. Totes les bandes passaran per l’Ajuntament, on s’ubicarà la tribuna d’autoritats i convidats, per rebre un corbatí en record de la seva participació a l’esdeveniment. Posteriorment, aniran cap al Pavelló de la localitat per fer un berenar col·lectiu.
La Federació Catalana de Societats Musicals, organitzadora de la Trobada, ha convidat a tots els alcaldes i alcaldesses, presidents dels Consells Comarcals, Diputació de Tarragona, representants de la Generalitat de Catalunya al territori i del Departament de Cultura. També han estat convidades totes les federacions del món associatiu cultural català i de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català.
En aquest sentit, la jornada servirà per retre un reconeixement a la figura d’Antoni Carné i Parramón, president fundador de l’ENS i traspassat el passat 6 de setembre, per la seva contribució decisiva a cohesionar, potenciar i dotar d’eines a l’associacionisme cultural català, així com pel seu suport a les bandes musicals catalanes. Carné va posar en valor les escoles de música de les Bandes i la seva defensa com a part intrínseca de la cultura popular catalana.
La Trobada Nacional de Bandes de Música de Catalunya, diada del món de les Bandes a Catalunya, es celebra ininterrompudament des de fa 34 anys en diferents localitats de la geografia catalana, per retre homenatge a una tradició arrelada a Catalunya des de fa més de 170 anys. L’Associació Musical Verge dels Prats serà enguany l’entitat amfitriona.
Entrevista a Marian Rosa Montagut, directora d´Harmonia del Parnàs, formació que encetarà aquest proper dissabte 3 d´octubre la 21a edició del Cicle de Música «Ciutat d´Amposta».
La 21a edició del Cicle de Música Ciutat d’Amposta, que organitza la Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta arranca el proper 3 d’octubre i ho fa de la mà d’Harmonia del Parnàs, formació especialitzada en la interpretació d’obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris històrics.
Amb el nom de «Música, dansa i amor, un viatge pel barroc de la cort i el teatre» podrem escoltar un repertori molt atractiu del barroc que selecciona obres que els compositors de l’època van escriure entorn l’amor, en el marc dels teatres i festes cortesanes. Ritmes de danses i cantates amb textos amorosos d’autors catalans, com el Pere Rabassa, i belles melodies d’autors tant coneguts com Antonio Vivaldi.
Per saber més d’aquesta interessant proposta musical, entrevistem a Marian Rosa Montagut, fundadora, directora i clavecinista d’Harmonia del Parnàs.
-Què entenem per música antiga?
Música antiga… Bé, els manuals i musicòlegs han situat tradicionalment la frontera de la música antiga cap a l’any 1800, de manera que el repertori anterior que s’aborda amb instruments i criteris històrics seria el que s’anomena “música antiga”. No obstant això, cal tenir en compte que dins d’aquest concepte hi ha molts períodes diferents que poc tenen a veure entre ells: música medieval, renaixement, barroc…
I si em permeteu anar una mica més enllà, tota la música clàssica és música antiga, doncs és música del passat que s’interpreta amb instruments del passat, tret de tant sols algunes peces de música contemporània…
-És la música antiga la gran oblidada de les sales de concerts i les festivals?
La música antiga agrada al públic però encara es coneix poc… Des de fa uns anys hi ha una certa moda que reivindica la música antiga, així com molt bons intèrprets i grups al nostre país, i hi ha també festivals especialitzats que han apostat cent per cent per aquest repertori, com el Festival de Música Antiga del Pirineus (Femap) o el Festival de Música Antiga y Barroca de Peñíscola. Però tot i això, la resta de cicles i festivals programen poc aquesta música i sols es coneixen els grans noms del barroc com Vivaldi o Händel i, a més a més, interpretats no per agrupacions i instruments històrics sinó per orquestres simfòniques i amb criteris “moderns”.
-A Marian Rosa Montagut què l’ha portat a la recerca musicològica, a especialitzar-se en música antiga?
La música antiga té una vessant molt especials per al músic que realment es sent creatiu, per al artista que té alguna cosa a dir i que no es conforma amb interpretar la partitura seguint les pautes del compositor, amb les seves dinàmiques i tempos. És més, per fer música antiga pots adquirir un llibre que ha fet un musicòleg i t’aporta el material, però, t’imagines anar tu mateix a veure el paper original que va escriure el compositor??? I, t’imagines descobrir una partitura que mai s’ha tocat fins que l’has vist tu??? Això i moltes coses més és la recerca musicològica i és tant, tant emocionant … no tinc paraules…
-On troba el material per preparar el repertori del grup?
Precisament un dels arxius que he treballat més a fons és el de la seu de Tortosa, allí he descobert autors, obres, documents, … i després hem interpretat molt de repertori que no s’havia tornat a tocar des de l’època per al qual va ser escrit.
Però també he treballat i buscat a arxius d’arreu del món … per posar alguns exemples, he fet recerques en la Biblioteca Nacional de Catalunya o la Biblioteca Nacional d’Espanya, els arxius de les catedrals de Tarragona, València, Saragossa, Burgos o Salamanca, i en llocs tan emblemàtics com la British Library de Londres o l’arxiu secret del Vaticà … I tot això gràcies a aquesta terra que sempre m’ha tractat bé i ha donat suport a les meves recerques amb diferents beques i projectes.
-Hi ha un interès per part de l’administració en recuperar tot aquest patrimoni musical i cultural, en ajudar a aquells músics que volen endinsar-se en aquesta tasca tant laboriosa?
Doncs les institucions no són més que una suma de persones que hi ha al darrere en cada moment, de manera que el suport està en funció de les prioritats d’aquestes persones. Ara mateix amb la “crisis”, sembla que la cultura i l’art han passat a un tercer, quart o cinquè plànol en el nostre entorn més proper… No passa el mateix en societats com la alemanya que aposten per la cultura, l’art i el patrimoni com a medi per sortir precisament de la situació actual, una situació econòmica conseqüència de una crisis de valors que es pot aliar en gran mesura amb l’art i la cultura….
-Quin és el procés que segueixen des de que troben un material que creuen que pot ser interessant fins a ser interpretat per Harmonia del Parnàs?
Uffff…. Necessitaria fulls i fulls per contestar… ho deixem per al dia del concert???
-D’on sorgeix el nom del grup?
L’Harmonia del Parnàs és el títol d’un poemari de Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona que sembla que va nàixer a Tortosa al segle XVI. Quan vaig crear el grup jo vivia per les Terres de l’Ebre i gairebé cada dia anava a l’arxiu de la catedral de Tortosa i a la biblioteca. Allí vaig descobrir el llibre, em va agradar el contingut i el títol… Harmonia en el Parnàs, on es reunien els poetes, artistes i músics per inspirar-se…
-En el concert que faran a la Fila, Harmonia actuarà en formació de trio musical i cantant. Els components del grup són sempre els mateixos, canvia en funció del repertori?
Els components són més o menys en funció de les necessitats del repertori, però els músics són els mateixos. En aquest cas hi trobem a grans músics que ja fa molt temps que treballen en el grup, com David Antich amb les flautes de bec (flautes per que en són moltes i molts diferents…), Guillermo Martínez amb el violoncel barroc (cordes de tripa …), Bea Lafont amb una veu nítida i molt expressiva i jo mateix al clavicèmbal.
-La majoria de públic que acostuma a assistir a concerts a la nostra societat, no està acostumat a escoltar música antiga, perquè no s’ha de perdre aquest concert?
Què pregunta tan difícil!!! Mira, us vaig a contar una història que mai no he contat. Alguns dels concerts en que més he gaudit en la meva vida de músic (i ja fa uns quants anys d’això…) els he fet en aquestes terres. En recordo dos en especial, un a la seu de Tortosa en que vaig veure plorar d’emoció un espectador que estava a primera fila, i t’asseguro que era la primera vegada que assistia a un concert de música antiga, doncs recordo perfectament qui és. I la història de l’altre, me la guardo…
El públic de la vostra societat serà, ben segur, amant de la música i la música és això, so i silenci, emoció, amor, llibertat, …. sigui de l’època que sigui. I si no, a més d’escoltar-la proba de fer-la, no hi plaer al món més gran!
Del 18 al 27 de setembre La Galera celebra la Setmana Cultural amb diferents activitats lúdiques i culturals. Una d´elles serà l´actuació de la BIG BAND DE LA FILA aquest proper dissabte 19 a les 22h a la plaça de l´Ajuntament de la Galera. Us esperem!!
La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta ha presentat la programació del Cicle de Música «Ciutat d’Amposta» que enguany arriba ja a la 21a. edició on, un any més, proposa a l’espectador una programació molt variada integrada per cinc concerts.
La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta ha presentat la programació del Cicle de Música «Ciutat d’Amposta» que enguany arriba ja a la 21a. edició on, un any més, proposa a l’espectador una programació molt variada integrada per cinc concerts.
El Cicle de Música arrancarà el dissabte 3 d’octubre amb el concert «Música, dansa i amor, un viatge pel barroc de la cort i el teatre», a càrrec del grup de música antiga Harmonia del Parnàs i finalitzarà el 14 de novembre amb l’espectacle «Gràcies, Ovidi. De part dels bons fins a la mort», amb Arturo Gaya, Paco Prieto, Quique Pellicer i la Banda de Música La Unió Filharmònica d’Amposta. Entremig hi haurà les actuacions del guitarrista ampostí Ferran Talarn, el 17 d’octubre, l’espectacle «Conciertoencanto» del músic i actor Pau de Nut el 24 d’octubre i el concert de Joan Rovira amb el seu treball «Peix sense espina», que tindrà lloc el 7 de novembre.
Els concerts
«Música, dansa i amor, un viatge pel barroc de la cort i el teatre» anirà a càrrec d’Harmonia del Parnàs, formació de trio instrumental i cantant, sota la direcció de Marian Rosa Montagut, amb un repertori del barroc musical molt atractiu que selecciona obres que els músics de l’època van escriure en torn l’amor o bé en el marc dels teatres i les festes cortesanes. Entre aquestes peces hi trobem ritmes de dansa i cantates amb textos amorosos d’autors catalans, com és el cas de Pere Rabassa o de les Amèriques, a més de belles melodies dels coneguts Arcengelo Corelli o Antonio Vivaldi.
Harmonia del Parnàs s’ha especialitzat en la interpretació d’obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris històrics, respectant les particularitats estètiques i teòriques de cada lloc i període concret. Ha participat en importants festivals, institucions i auditoris nacionals i internacionals com, entre altres, el Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, el Festival Internacional de Música Antigua y Barroca de Peñíscola, el Festival de Música Antigua de Aranjuez, Clásicos en Verano de la Comunidad de Madrid, el Museo de Arte Hispanoamericano “Isaac Fernández Blanco” de Buenos Aires, el Festival de Música Renacentista y Barroca de Vélez Blanco, el Teatre Miejski de Gdynia (Polonia), etc.
La segona de les actuacions del Cicle de Música anirà a càrrec del jove intèrpret ampostí Ferran Talarn, amb un concert de guitarra. El repertori proposa una llarg recorregut que anirà del classicisme fins a principi de segle XX. Començant per Aguado, viatjarà a terres americanes amb Barrios per a tornar a Europa amb les virtuoses variacions de Tàrrega. Amb Llobet, Albèniz i Turina veurem com evoluciona la música a finals del segle XIX i principis del XX. Acabarem aquest fascinant viatge que ens proposa Ferran Tarlarn amb la seva guitarra, escoltant la la gran obra del compositor italià M. Castelnuovo Tedesco dedicada a Paganini, Capriccio Diabolico..
Actualment, Ferran Talarn estudia el Grau Superior de guitarra en l´especialitat d´interpretació de Música Clàssica i Contemporània amb el professor Zoran Dukic. Ha participat en diversos concursos i certàmens d´interpretació musical, havent obtingut nombrosos premis i distincions. Ha actuat entre altres llocs a l´Auditori Enric Granados de Lleida, Auditori AXA de Barcelona, Teatre Auditori i a la Sala Xavier Turull de Salou a més d´actuar a l´Auditori Felip Pedrell de Tortosa com a solista amb la Ostia Chamber Orchestra d´Itàlia. També participa activament dintre de la programació de concerts en festivals internacionals de guitarra com el Festival de Guitarra de Girona, el Festival Internacional Julián Arcas i el Certamen Llobet.
Continuarà la programació del Cicle amb «Conciertoencanto», una proposta molt intimista de la mà del músic, cantant, compositor, actor i titellaire Pau de Nut. Amb l’ajut del seu violoncel, la seva meravellosa veu i una àmplia cultura, versiona les cançons que més li agraden amb un repertori molt ampli, algunes d’elles d’artistes tan diferents com The Velvet Underground, U2, Nina Simone, Lou Reed, Rufus Wainwright, Erik Satie, Jacques Brel, Guillermina Motta, Conchita Bautista, Paquita la del Barrio, ….
Un espectacle original, divertit i emotiu i de creació pròpia on Pau de Nut mescla les seves facetes de cantant, actor i violoncel·lista.
«Peix sense espina», primer àlbum de Joan Rovira, recull cançons fresques i amb aires mediterranis, escrites pel músic i compositor ebrenc, entre viatge i viatge, fruit de la seva llarga experiència com a músic de carrer.
Joan Rovira va estudiar saxo jazz a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i en acabar la seva formació musical va decidir viure l’experiència de tocar pels carrers de ciutats com Roma, Milà, Londres, Dubai i París, ciutat aquesta última on va tocar durant tres anys consecutius. Aquest bagatge el va fer créixer encara més com a artista.
Rovira és també compositor de la cançó «Germans de Llengua», el tema enregistrat amb la Cobla Sant Jordi de Barcelona i que l´Assemblea Nacional Catalana ha fet servir com a banda sonora d’un dels vídeos oficials de la Via Catalana de l’Onze de Setembre de 2014. Ha actuat al festival Cruïlla de Barcelona, a La Gala del Català de l’any al TNC, a La Daurada de Vilanova i la Geltrú, o al festival Músiques Sensibles a la Sala Foyer del Teatre Liceu.
Tancarà el Cicle l’espectacle «Gràcies Ovidi. De parts dels bons fins a la mort», concert que se suma a l’Any Ovidi Montllor i que anirà a càrrec d’Arturo Gaya, Paco Prieto i Quique Pellicer.
Els músics ebrencs porten ja quatre anys recorrent els Països Catalans amb aquest espectacle, però en aquesta ocasió s’afegeix la novetat que part del repertori anirà acompanyat de la Banda de Música de la Unió Filharmònica d’Amposta.
Carles Royo, director de la banda ampostina i Juanjo Grau, director de la Banda Municipal de Música de Tortosa han arranjat temes d’Ovidi Montllor que compartiran en els concerts que tindran lloc a Tortosa el 25 de setembre i a Amposta el 14 de novembre.
Serà la primera vegada en què bandes de música catalanes interpreten aquests temes, fet pel qual la proposta artística ha despertat l’interès de molta gent que estima la figura d’Ovidi Montllor, de qui enguany se celebra el 20è aniversari de la seua mort.
El Cicle de Música «Ciutat d’Amposta» compta amb el patrocini de l’Ajuntament d’Amposta i diverses empreses col·laboradores de la capital del Montsià, a més d´Amposta Ràdio i Imagina Ràdio.
Tots els concerts tindran lloc a l’Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta (carrer Miralles, 4-6) en dissabte a les 22 h.
Les entrades per als diferents concerts i l’abonament per a tot el Cicle es poden adquirir a la secretaria de la Fila o reservar al web www.lafila.cat/ciclemusica, on també es pot consultar tota la informació.
L’escola en català
