CONCERTO D´AMORE. Jacob de Haan (1959-)

 

Coral Aquae

Senzenina		Cançó sudafricana / Harm: Adrian Schmid
Only you		Melodia: Clarke / Arranj.: Saren Sigurd Rarrell
Amor particular		Lluís Llach / Adaptació: Xavi Cassanyes
Adiós, muchachos		Lletra: Cesar Felipe Veldani / Música: Julio César Sanders / Adaptació: J. M. Diez Resina

Directora: Núria Ferré Cardona

 

Abans de l´actuació de la Banda Juvenil es farà entrega de les mencions d´honor als alumnes de l´Escola de Música, Guillem Duran Solé i Irene Espuny Sanchís.

---

Banda Juvenil de l´Escola de Música

La Rodana (pas-doble)		Ferrer Ferran
Condacum		J. Van der Roost
Concerto d´amore		Jacob de Haan

Director: Jacint Gisbert Serrat

 

---

Banda de Música

Fantasía del pasodoble*		Lionel Beltrán Cecília
Atlàntida*		Tomàs Simón Plazas
The Planets 4t moviment – Jupiter		Gustav Holst Arranj. Carles Royo
Himne de 80è Aniversari de la Fila		Música: Tomàs Simón Plazas Lletra: J. Miquel Simón Plazas

Director: Carles Royo Baiges

---

 

*Nota sobre l´obra “Fantasía del pasodoble” de Lionel Beltrán.

La “Fantasía del Pasodoble” és un pasdoble de concert, ple de ritme, alegre, amb casta i amb uns fragments un poc flamencs, que fan que l’oient sempre tingui present el record i el reflex del “garbo” del més genuí sabor espanyol, tant representatiu d’aquests tipus de composicions.
Aquest pasdoble és molt canviant, degut a la quantitat de canvis de tonalitat que van succeint durant el pas dels compassos. Una de les peculiaritats més significatives és que ha estat escrit amb compàs de 3/4, i no 2/4 com s’escriuen habitualment aquest tipus de composicions.
El pasdoble comença a molt baixa intensitat, solament trencat pel so dolç i profund del fliscorn, que va responent amb alguna que altra floritura als pocs instruments que comencen. Amb el pas dels compassos, se’n van sumant més fins arribar amb força tots junts abans del “trio”, una de les parts més esperades, pel protagonisme que té l’instrument solista. En aquesta composició, l’elegida és la trompeta, que amb la seva melodia alegre i plena de “brio” porta l’espectador a gaudir de la sonoritat i a aquella devoció del moment, en que molta gent espera per a dir el seu: Olé…! Tant característic i lligat al món de la tauromàquia.
Durant el pasdoble els instruments de percussió li van donant a la composició uns petits tocs sonors que simulen el trot d’un cavall i els seus cascavells, les castanyoles amb el seu so tan significatiu i les palmes tant flamenques entre d’altres instruments que van donant color al pasdoble i un toc d’alegria i diferents sonoritats, però sempre sobresortint amb petites pinzellades discretes enriquint el pasdoble.
Finalment es va acabant amb una gran intensitat, amb la majoria d’instruments “aguts”, fent la melodia amb força, i els “greus”, fent els seus contracants, fins arribar als últims compassos, on hi trobem el punt culminant d’aquesta obra amb tan sabor espanyol.

 

* Nota sobre l´obra “Atlàntida” de Tomás Simón Plazas

Atlàntida està inspirada en la llegenda de la mítica illa. Estructuralment s´aprecien dues parts diferenciades. La primera part comença amb una introducció en la que s´exposa un motiu musical de tres notes que serà recurrent al llarg de l´obra. Tanmateix, destaca pels seus temes enèrgics, dinàmics i pomposos, contrastats amb d´altres de caràcter melòdic. Aquests motius són una alusió al caràcter i el tarannà de la civilització desapareguda, així com una descripció paisagística acurada, descrits als diàlegs “Timeus i Críties” de Plató.
La segona part de l´obra descriu l´altra Atlàntida, la perduda, la solitària, l´oblidada, la que descansa sota l´oceà. En definitiva, l´obra vol convidar a la reflexió a través del mite i deixar constància del caràcter fugiser de la vida.

El Trio Ilerca oferirà aquest proper dissabte 19 de novembre el tercer concert del 17è Cicle de Música Ciutat d´Amposta amb música de Beethoven, Klein i Kodály.

 

Notes de programa (Beethoven-Klein-Kodály)

Tot i tractar-se d’una forma cambrística menys conreada –quantitativament- que el quartet de corda, el trio ha rebut l’atenció dels grans compositors en el decurs dels darrers dos segles i mig, amb significatives aportacions de Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert i Boccherini, entre molts d’altres.

La seua textura tripartida –hereva de la triosonata barroca- ha propiciat que els compositors hagin sovint explotat al màxim el potencial dels tres instruments, compensant el reduït nombre d’intèrprets amb una escriptura musical intensa, concentrada, gairebé solística en cadascuna de les parts individuals, rica en recursos tècnics com ara els acords, les notes alternades ràpidament, les tessitures extremes o una variada i precisa dicció de l’arc.

Quan, el 1798, escriví els tres trios del recull Opus 9, aquesta no era -ni de bon tros- la primera incursió de Ludwig van Beethoven en el gènere: l’havia precedit el Trio Op. 3 i la fulgurant Serenata Op. 8 -composada l’any anterior-, alhora, l’Opus 9 és darrer treball del compositor dedicat al trio amb aquesta disposició instrumental. Beethoven enllaça aquí amb els precedents en el gènere, molt especialment amb el Divertimento K. 563 de qui va ser professor seu, W. A. Mozart. El primer trio del recull, en la tonalitat de Sol Major, és una obra exultant, plena de vitalitat, que esclata amb una rauxa típicament beethoveniana des dels primers acords. Altrament, tampoc està exempta de moments de lirisme i profunditat, de dilatats cants i delicades filigranes entre les tres veus, així com petites bromes i sorpreses.

L’hongarès Zoltán Kodály es formà inicialment a l’Acadèmia de Budapest, tenint com a companys de classe a Bela Bartok i a Ernst von Dohnányi. Amb Bartok compartí un profund interès pel folklore hongarès, cosa que els va portar a compartir llargs viatges per tal de recollir in situ la música tradicional del poble. Aquesta circumstància, unida a una intensa formació clàssica, li imprimeixen a la música de Kodály una peculiar aroma, combinació de frescor popular i refinament culte, tal com ens mostra el seu Intermezzo.

El compositor txec Gideon Klein estudià piano i composició a Praga, al mateix temps que musicologia; la seua escriptura musical s’entronca –en bona mesura- amb compositors com ara Janacek, Kodaly o Szymanowski. L’estil de Klein es caracteritza per les seues sonoritats marcades, netament perfilades, alhora que amb un contrapunt i un joc de textures dinàmic i rigorós. El seu Trio per a cordes, de gran força expressiva, fou escrit al camp de concentració de Terezín, al qual Klein fou deportat degut als seus orígens jueus, i on dinamitzà l’activitat cultural i es dedicà intensament a la composició. Finalitzà aquesta composició –l’última que escrigué- nou dies abans de ser enviat al camp d’extermini de Fürstengrube, on trobà la mort.

De l’interès d’uns instrumentistes ebrencs per la Música de cambra, en sorgeix el Trio Ilerca, una formació dedicada a l’aprofundiment en el repertori del trio de corda, amb la voluntat d’invitar el públic a conèixer la riquesa del repertori clàssic i contemporani de la Música de Cambra.

Programa

I part

Trio Op. 9 Nº1 en Sol Major

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

1. Adagio-Allegro con brio
2. Adagio, ma non tanto, e cantabile
3. Scherzo
4. Presto

II part

Intermezzo

Zoltán Kodály (1882-1967)

Trio per a cordes

Gideon Klein (1919-1945)

1. Allegro
2. Variacions sobre una cançó popular morava
3. Molto vivace

                                                                                                                 ———–

Núria Ortí, violí

David Matheu, viola

Nàiade Martínez, violoncel

 

Més info:

17è Cicle de Música Ciuta d´Amposta