Sortida de la Banda de Música de la Fila per participar al 23è Festival de Música Internacional de Cournonterral (França) durant el cap de setmana del 26 i 27 de maig de 2012. Molta calor, molta música i molta gresca.
Dissabte 26 de Maig, a les 7:00 de la matinada, es podia veure un bon enrenou a la seu de La Unió Filharmònica d’Amposta. Bombo amunt, instruments avall… – On col·loco la tuba?, – Cura en el vestit que se m’arruga, eren comentaris que podien escoltar-se des de qualsevol finestra propera, on uns músics, amb cares somnolentes, anaven pujant a un atapeït autobús que el portaria al 23é Festival Internacional de Música de Cournonterral ( Languedoc-Roussillon).
Cap a les 15:00 l’autobús s’aturava al càmping on ens allotjaríem, sols teníem mitja hora per desfer equipatges i per començar a fer el que més ens agrada, tocar. En el càmping coincidim amb les altres bandes provinents de diversos països, Bèlgica, Itàlia, França i Catalunya.
Una vegada posem els peus a terra a Cournonterral, un xivarri de notes envaeix l’ambient, els músics escalfen els instruments desitjosos de començar a gaudir d’un bon cap de setmana de música.
De sobte el so de la percussió es fa pales i destaca entre tots els instruments, comença el festival. La banda provinent de Suïssa amb els seus ritmes i la potent percussió és l’encarregada de començar, seguida de la banda belga, la francesa i de la nostra estimada Fila. Amb ritmes de pasdobles anem recorrent tota la vila, fins retrobar-nos les 7 bandes a la plaça del poble, on per torns, es van interpretant diverses peces des del pasdoble per excel·lència, Paquito el xocolatero, fins versions d’Abba.
A les 8 del vespre, s’atura la voràgine musical i els diferents components de totes les bandes es concentren al voltant de la barra per refrescar la malmesa gola, ja es coneix la famosa dita, “beus més que un músic”. Després d’aquesta breu pausa musical, ens donen el sopar i entre mos i mos la música va prenent el protagonisme que li pertoca, aquesta vegada un poc més informal i a ritme de “xarangada” tots els assistents gaudeixen d’una bona festa. La Fila no es queda curta, i amb Carlos Conde de mestre de cerimònies i tota la banda al darrere, ens arranquem amb un seguit de “xarangaes” que fa aixecar-se de les cadires al nombrós públic assistent i ballar amb nosaltres.
Cau el sol i com el cansament feia presència en els músics ampostins, ens retirem a descansar i recarregar piles per a l’endemà. A les 10:00 els pasdobles i demés ritmes vencen al avorrit silenci i la festa torna a arribar a aquest petit poble prop de Montpeller. A les 12:00 i sense que s’aturi la música ens conviden a dinar una pseudopaella gegant.
Mentre paíem l’arròs, comença l’acte central del 23é Festival Internacional de Música de Cornonterral. Sota un sol de justícia les 7 bandes formem al camp de futbol i cada banda interpreta l’himne del seu país, en el nostre cas, Els Segadors. Després cadascú interpreta tres obres, per La Unió Filharmònica d’Amposta, i sota la direcció del mestre Carles Royo i Baiges, les escollides són el pasdoble El Monaguillo Torero, la sardana La Santa Espina i El Relicario. La Fila es retira en formació entre l’aplaudiment i el reconeixement del públic present.
La tornada fou entre somni i somni i amb un somriure a la cara, degut al bon paper i a la bona feina realitzada a França. Un cop més la Unió Filharmònica d’Amposta deixa el seu nom i el de la ciutat ben alt.
Escrit per: J.V. Benavent
