Genial, excel·lent, innovador, emocionant, apassionant, de “pell de gallina”, brutal, diferent, magnífic,… i un llarg etcètera d’adjectius que es van sentir durant i després del Concert Tribut a Deep Purple, tant al mateix Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta com per les xarxes socials sota la referència #TributaDeepPurple.
Genial, excel·lent, innovador, emocionant, apassionant, de “pell de gallina”, brutal, diferent, magnífic,… i un llarg etcètera d’adjectius que es van sentir durant i després del Concert Tribut a Deep Purple, tant al mateix Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta com per les xarxes socials sota la referència #TributaDeepPurple. Concert a càrrec de la Banda de Música de la Unió Filharmònica, i del Grup de Rock format per Joan Miró (guitarra), Pako Recio (baix elèctric), Josep Jordà (bateria), Miquel Àngel Zaragozá (teclat) i Josep Maria Blanquet (veu), tots plegats sota la batuta del Mestre-Director Carles Royo. En total quasi 100 músics sobre l’escenari, especialment il·luminat per a l’ocasió. I de tot plegat, ens quedarà sempre el dubte de qui s’ho va passar millor, els músics tocant o els espectadors veient i escoltant. Els adjectius estan bé, passar-t’ho bé tocant també, i que el públic s’ho passi de meravella i gaudeixi està encara millor. Però anem pel principi… d’on sorgeix la idea.
La primera i principal obra del Concert Tribut a Deep Purple, va ser el Concerto for Group and Orchesta que en Jon Lord (teclats del mític grup de rock, Deep Purple) va compondre a finals dels seixanta i es va estrenar el 24 de setembre del 1.969, al Royal Albert Hall de Londres, amb la Royal Philarmonic Orchesta i el propi grup de rock, Deep Purple. Al desembre del mateix any es va comercialitzar amb disc de vinil. Alguns anys després, aquella gravació comercialitzada amb vinil, o una reproducció de la mateixa, va arribar a les mans d’un jove i rocker Carles Royo, qui la va escoltar i, a la segona o tercera vegada, ja va haver de pensar: “ostres… estaria molt bé fer-ho a la Fila això”. Idea que va guardar al tinter durant molts anys, fins que es va publicar l’adaptació per a Banda de Música i Grup de Rock, l’any 2012. I aquí la bombeta es va tornar a encendre i la maquinària va començar a funcionar. El resultat final, hi han més de 1.000 persones, vingudes d’Andorra, la resta de Catalunya i llocs del territori espanyol, que l’han gaudit durant 3 sessions, l’estrena el dissabte 8 de febrer i dues més el diumenge 9.
El Concerto for Group and Orchesta té l’estructura clàssica d’un concert per a instrument solista. Tot i que, en aquesta ocasió “el solista” és el mateix Grup de Rock que en aquesta ocasió va interactuar en cada un dels 3 moviments, Moderato-Allegro el primer; Andante el segon; Vivace-Presto el tercer, amb la Banda de Música de la Unió Filharmònica. Fent vibrar al públic assistent, tant en els trossos conjunts com durant els solos dels components del grup: l’enèrgica guitarra d’en Joan, la profunditat del baix d’en Pako, els acords del Hammond de’n Miquel Àngel i el dinàmic solo de bateria que en Josep va interpretar abans de començar amb el finale del 3r Moviment. Sense oblidar, un dels moments més emocionants quan la veu del Josep Maria Blanquet entra en joc durant el 2n Moviment.
Podríem dir que aquest Concerto for Group and Orchesta, tot i ser l’adaptació per a Banda de Música i Grup de Rock, és la primera vegada que s’interpreta a territori nacional. I és una de les propostes més noves i trencadores que la Fila realitza, en aquesta ocasió incorporant com a protagonista un Grup de Rock. El que ens recorda la magnífica interpretació de la peça Burn, que el grup va tocar en solitari un cop finalitzada la primera obra. Acaba Burn i reapareix en Carles Royo amb una samarreta, podríem dir-li “Made in Japan”, i dona pas al primer bis, el Finale del 3r Moviment. I entre ovacions del públic sonen els 3 primers acords de Smoke on the water, que fan ensorrar l’Auditori! Una peça clàssica del món del Rock, aquest cop adaptada per al mateix grup i Banda de Música pel Carles Royo, va ser el punt culminant de la vetllada.
No fa falta repetir els adjectius del principi, tothom qui va estar us dirà que va ser un èxit. I des de la mateixa Fila, van veure com es trencaven les previsions inicials: la demanda va fer que es programés una 3a sessió, es va fer ple en les 3 sessions, les entrades de taquilla del dissabte es van esgotar 5 minuts després d’obrir la taquilla, el públic va participar i gaudir, i més d’un va repetir a les 3 sessions. Però aquesta magnífica iniciativa que neix d’una proposta d´en Carles Royo, no hem d’oblidar que es gesta durant molts de mesos amb una aposta clara de la Societat Musical, una predisposició i col·laboració immillorable dels tècnics, i un esforç i dedicació de tots els músics tant de la Banda com del Grup de Rock, tots ells d’Amposta i molts alumnes de l’Escola de Música de la Fila. Tot plegat, és el resultat d’una tasca formativa musical que la Fila duu a terme a la nostra ciutat i a les nostres terres des de fa molts anys i que ha fet possible tot el que s’ha viscut el cap de setmana del 8 i 9 de febrer, però també tot el que ha passat abans i el que passarà després!
Fran Miró
