Tribut a The Alan Parsons Project, celebrat l’últim cap de setmana de gener i amb dues sessions en les que no va quedar una butaca lliure a l’auditori de la Fila, comptava amb un repertori format per una selecció de cançons de 4 dels àlbums més emblemàtics del grup: Pyramid (1978), Eve (1979), The Turn of a Friendly Card (1980) i Eye in the Sky (1982).
Al gener de 2014 es començava a parlar de que la Fila estava assajant amb alguna “cosa novedosa”, tocar amb un grup de rock… una banda i un grup de rock??? I més concretament un concert per a grup i orquestra. S’havia fet algun cop amb orquestra simfònica però mai, almenys en territori nacional, amb banda de música. I la Fila ho va fer i com no podia ser d’una altra manera va ser un èxit rotund. I aquest èxit va generar a continuació un dilema… perquè quan fas “coses noves” per primera vegada, i aquestes “coses noves” agraden a la gent, van bé i són un èxit, sempre tens el dubte de què fer a continuació: Si quedar-te amb el que has fet i anar-ho recordant, o ser valent i anar a per més! I això és el que la Fila va fer aquest 30 i 31 de gener de 2016, anar a per més amb el seu Tribut a The Alan Parsons Project.
Què… qui és Alan Parsons? enginyer de so, músic ,compositor i productor anglès… teniu una molt bona entrada a la Viquipèdia sobre la seva vida i carrera professional… Però que ens ocupa sobre aquest senyor? doncs que juntament amb un antic company dels estudis d’Abbey Road, Eric Woolfson, crea als setanta el grup The Alan Parsons Project amb els seu primer treball publicat el 1976, primer àlbum que va donar pas a una extensa discografia. I concretament 40 anys després, la Banda de Música de la Unió Filharmònica d’Amposta va presentar a la seva ciutat un tribut a aquest grup de rock progressiu.
Tribut a The Alan Parsons Project, celebrat l’últim cap de setmana de gener i amb dues sessions en les que no va quedar una butaca lliure a l’auditori de la Fila, comptava amb un repertori format per una selecció de cançons de 4 dels àlbums més emblemàtics del grup: Pyramid (1978), Eve (1979), The Turn of a Friendly Card (1980) i Eye in the Sky (1982). Dos concerts vibrants i plens d’energia, en que tots els assistents van disfrutar amb l’actuació de la Banda de Música de la Fila i dels músics que varen aportar l’instrumental elèctric requerit per l’ocasió: Joan Miró i Paco Prieto a la guitarra, Pako Recio amb el baix, Miquel Ángel Zaragozá al teclat i en Josep Jordà a la bateria, sense deixar de banda a les quatre veus: Anna Chiva, Sarah Waller, Josep Blanquet i Carles Casòliva, tots ells sota la batuta del mestre-director Carles Royo.
Possiblement alguns de vostès tingui l’àlbum The Turn of a Friendly Card a casa en disc de vinil o cd, segurament tots hem escoltat alguna vegada l’Eye in the Sky en alguna pel·lícula i els més digitals ja han escoltat més d’un cop Lucifer o Silence and I via Spotify, amb o sense publicitat intercalada, però el que està clar es que el 30 o 31 de gener van haver uns quants afortunats que varen gaudir d’un format molt diferent d’interpretar la música d’aquest grup britànic. Format que ajuntava dintre d’un auditori, acostumat a repertoris més clàssics, cantants i músics de disciplines més modernes, val a dir que algun d’ells format a la pròpia escola de música de la Fila, amb una banda de música, amb una il·luminació i efectes muntats i dissenyats per l’ocasió. I que l’excel·lent resultat del qual es resumeix amb els aplaudiments del públic i la bona estona que vàrem passar.
Per la Fila, el millor d’aquest èxit en si és que repeteix i és suma a la magnífica acollida i resultat del Tribut a Deep Purple, celebrat a principis de 2015 al mateix auditori. El que ens demostra que hi ha molt de recorregut i molt de camí per innovar i sorprendre al públic, més o menys habitual de la música de banda. Que serà l’any que ve?
