Benvolguts/des

En primer lloc, desitjar-vos que estigueu tots bé durant aquesta etapa tan excepcional. Encara que no s’ha pogut desenvolupar l’activitat formativa de la nostra escola, de la manera que estem acostumats, esperem que aquesta es pugui reprendre a partir del mes de setembre 2020 amb la màxima normalitat, sempre seguint les mesures que estableixi el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Per aquest motiu, us informem que ja tenim oberta la inscripció per al pròxim curs escolar 2020/2021 i us convidem a formalitzar les matrícules de les vostres filles i fills.

Més endavant, us comunicarem el dia de presentació del nou curs, al que preguem poguéssiu assistir i on es concretaran les mesures higièniques, a tenir en compte, tant en les entrades i sortides del centre com en el desenvolupament de les classes.

Us recordem que per aquest nou curs continuarem amb tota l´especialitat instrumental de vent fusta, vent metall, corda fregada, corda polsada i percussió. A més, es podrà assajar amb les diferents formacions de la nostra escola, com són la Banda Juvenil, l´Orquestra de Guitarres, l´Orquestra de Corda i els diferents conjunts instrumentals.

També continuarem impartint classes per a adults, adreçades a persones sense coneixements musicals però amb una gran il·lusió per aprendre música i també, classes de jota, cant popular i vers improvisat.

Per a més informació sobre el curs 2020/2021 podeu passar per la secretaria de l´escola (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h) o bé trucar al telèfon 977 703030.

Cordialment,

J. Jacint Gisbert i Serrat
DIRECTOR DE L’ESCOLA DE MÚSICA

 

Aquesta setmana traspassava Joaquim Roda i Alberto Martí, dos persones sensibles a l´art musical, que van dedicar el seu mestratge a la festa de la gent. Tots dos, i alguns que fa uns mesos els han precedit, formen part d´una generació que va créixer en una postguerra i que malgrat tot, van saber combinar les necessitats per sobreviure amb la vocació artística.

Cada dia semblen millorar les dades sobre la pandèmia que estem vivint. Des d´un punt de vista global ens toca alegrar-nos, anem a millor, de moment, però sovint veiem de prop els danys que a nivell humà -no parlo econòmicament, tot lo econòmic és barat- s´estan donant. Parlo del dolor que la malaltia ha deixat a molta gent, desconsolada per pèrdues d´aquelles que «no tocava», i si en tot això no hi ha prou, hem d´afegir les que d´alguna forma «sí que tocava» i que han quedat diluïdes en un oceà de dolors, notícies, crítiques i confinaments.

Una cosa comú a tots els qui ens han deixat ha estat la solitud. Un sempre mor sol, ningú t´acompanya en el pas definitiu, però almenys ho fas envoltat dels teus, i els qui t´acompanyen es reconforten estan al teu costat, fins i tot després, els teus amics, veïns i tot aquell qui et va estimar, pot fer un trajecte al teu costat en la cerimònia d´acomiadament. Però aquests dies ni tan sols això.

En poc temps han marxat dos homes que han fet gran el nom d´Amposta gràcies a la música, dos persones a qui ens hagués agradat acompanyar per últim cop, reconfortant la família i recordant les nostres vivències al seu costat. Però evidentment, tampoc hem pogut fer-ho.

Aquesta setmana traspassava Joaquim Roda i Alberto Martí, dos persones sensibles a l´art musical, que van dedicar el seu mestratge a la festa de la gent. Tots dos, i alguns que fa uns mesos els han precedit, formen part d´una generació que va créixer en una postguerra i que malgrat tot, van saber combinar les necessitats per sobreviure amb la vocació artística.

Són tots ells una generació admirable, de la qual pocs en queden i de la què tenim molt a aprendre en aquest moments.

Alberto i Joaquim van començar a les dos entitats musicals d´aquesta ciutat -oasis culturals d´un territori sovint abandonat- i des d´aquí van portar el nom d´Amposta arreu d´altres territoris. L´orquestra Junior’s va ser el trampolí per a Joaquim, Alberto ho va fer amb la Blue’s.

Les bandes de música que els van criar, van veure com, igual que els fills grans marxen de casa, tots dos s´anaven dedicant cada cop més a altres públics.

Joaquim va seguir en la música. Sovint quan parlava amb ell me recordava l´actuació dels Junior’s a TVE, una cosa que el feia sentir molt orgullós.

Amb els pas dels anys, quan a aquesta etapa d´anar amunt i avall, tocant, desmuntant i viatjant a centenars de quilòmetres decideixes posar-li un punt final, Joaquim va retornar a La Fila, entitat a la qual sempre es va sentir vinculat. No va tornar per tocar, ell havia estat saxòfon a la banda de música, però sí que va estar per informar de les activitats que portàvem a terme, per acompanyar-nos en els primers concerts al Palau de la Música o sortides a l´estranger, volent viure tot allò com un més i deixant testimoni.

Alberto, a finals del mandat del mestre Arasa, es va incorporar a la banda de música de la Fila i des de la seva opinió, sovint àcida, va estar a l´altura dels difícils moments que vam viure, donant exemple a molt del jovent quan feia música, o essent del primers en seure per assajar.

Aquestes actituds, que he compartit amb ells dos, són també les que he viscut amb altres músics com Juan Vidal (Juanin), Carlos Valldepérez, Carlos Conde, Santiago Obradós, Reginaldo del Salvador, Pepito Canes, Mero Barberà o Pepe Ferré (Pitxolí), entre d´altres.

Són tots ells fills d´una època complicada, però que malgrat les seves adversitats, van sortir endavant i van fer gran la música que des d´Amposta sorgia. Ara que el moment futur s´hi assembla prou, cal prendre el seu exemple i no deixar que les adversitats aturin aquesta cultura que ells i molt altres abans han mimat i fet gran.

Gràcies als dos.
Gràcies a tots.
Gràcies per tot.

Carles Royo Baiges
Director de La Unió Filharmònica

• La Confederació Espanyola de Societats Musicals demana solucions urgents que assegurin la supervivència, continuïtat i sostenibilitat de músics, intèrprets, treballadors d´empreses vinculades i professors d´escoles i centres de música.

• La crisi pel virus afecta el projecte social, educatiu i cultural que desenvolupen 1.100 societats musicals, amb 80.000 músics, 120.000 alumnes d´escoles de música i 1.000.000 de socis.

• El Covid-19 ha colpejat brutalment la música a partir de la suspensió de totes les activitats culturals i multitud d´ajornaments o cancel·lacions, amb el consegüent impacte en amateurs i professionals.

• Alemanya i França fan front a la crisi per tal de no deixar a l´estacada un sector, angoixat per la paralització i la incertesa sobre el seu futur. La ministra de cultura alemanya afirma que han de rebre «un suport massiu».

La Confederació Espanyola de Societats Musicals (CESM), en nom i representació, entre d’altres, de la Federació Catalana de Societats Musicals, sol·licita al Govern espanyol ajudes específiques per al col·lectiu i que sigui sensible amb la greu situació de la cultura en general, i de la música en particular, per la crisi generada pel Covid-19 que afecta el projecte social, educatiu i cultural que desenvolupen 1.100 societats musicals, amb 80.000 músics, 120.000 alumnes d´escoles de música i 1.000.000 de socis, agrupades en les diverses federacions territorials existents a l´Estat espanyol.

Proposa que totes les administracions, central, autonòmiques i locals, posin en marxa un pla de xoc que eviti la ruïna d´un sector amb milers d´associacions, formacions, artistes, intèrprets, empreses, mitjans de comunicació, professors, treballadors… més enllà dels assumptes transversals que aborda el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l´impacte econòmic i social.

El Covid-19 ha colpejat brutalment la música a partir del tancament d´auditoris, sales, teatres …, la suspensió de totes les activitats culturals i multitud d´ajornaments o cancel·lacions, amb el consegüent impacte en el sector tant en el vessant amateur com professional. Per això, l´entitat considera necessari donar solucions urgents que assegurin la supervivència, continuïtat i sostenibilitat de músics, artistes, treballadors d´empreses vinculades i professors d´escoles i centres de música, entre d´altres.

Països europeus com Alemanya i França han iniciat diverses accions per enfrontar la crisi i no deixar la indústria «a l´estacada». La ministra de Cultura alemanya, Monika Grütters, ha garantit un programa de supervivència a què es pot acollir un sector angoixat per la paralització i la incertesa sobre el seu futur. Grütters ha assegurat que «les indústries culturals i creatives han de rebre un suport massiu urgentment», i que treballaran per impulsar mesures de liquiditat que compensin les conseqüències d´una epidèmia amb «un impacte inimaginable»; en institucions, artistes i treballadors.

El Ministeri de Cultura francès admet que el sector ha estat particularment afectat per la propagació del Covid-19 i ha habilitat diverses adreces de correu per informar els professionals de diferents àmbits. Franck Riester, titular del Departament, va anunciar recentment una ajuda d´emergència de 22 milions d´euros per evitar la desaparició d´estructures culturals i defugir el perill que amenaça el model cultural francès.