• La Confederació Espanyola de Societats Musicals demana solucions urgents que assegurin la supervivència, continuïtat i sostenibilitat de músics, intèrprets, treballadors d´empreses vinculades i professors d´escoles i centres de música.

• La crisi pel virus afecta el projecte social, educatiu i cultural que desenvolupen 1.100 societats musicals, amb 80.000 músics, 120.000 alumnes d´escoles de música i 1.000.000 de socis.

• El Covid-19 ha colpejat brutalment la música a partir de la suspensió de totes les activitats culturals i multitud d´ajornaments o cancel·lacions, amb el consegüent impacte en amateurs i professionals.

• Alemanya i França fan front a la crisi per tal de no deixar a l´estacada un sector, angoixat per la paralització i la incertesa sobre el seu futur. La ministra de cultura alemanya afirma que han de rebre “un suport massiu”.

La Confederació Espanyola de Societats Musicals (CESM), en nom i representació, entre d’altres, de la Federació Catalana de Societats Musicals, sol·licita al Govern espanyol ajudes específiques per al col·lectiu i que sigui sensible amb la greu situació de la cultura en general, i de la música en particular, per la crisi generada pel Covid-19 que afecta el projecte social, educatiu i cultural que desenvolupen 1.100 societats musicals, amb 80.000 músics, 120.000 alumnes d´escoles de música i 1.000.000 de socis, agrupades en les diverses federacions territorials existents a l´Estat espanyol.

Proposa que totes les administracions, central, autonòmiques i locals, posin en marxa un pla de xoc que eviti la ruïna d´un sector amb milers d´associacions, formacions, artistes, intèrprets, empreses, mitjans de comunicació, professors, treballadors… més enllà dels assumptes transversals que aborda el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l´impacte econòmic i social.

El Covid-19 ha colpejat brutalment la música a partir del tancament d´auditoris, sales, teatres …, la suspensió de totes les activitats culturals i multitud d´ajornaments o cancel·lacions, amb el consegüent impacte en el sector tant en el vessant amateur com professional. Per això, l´entitat considera necessari donar solucions urgents que assegurin la supervivència, continuïtat i sostenibilitat de músics, artistes, treballadors d´empreses vinculades i professors d´escoles i centres de música, entre d´altres.

Països europeus com Alemanya i França han iniciat diverses accions per enfrontar la crisi i no deixar la indústria “a l´estacada”. La ministra de Cultura alemanya, Monika Grütters, ha garantit un programa de supervivència a què es pot acollir un sector angoixat per la paralització i la incertesa sobre el seu futur. Grütters ha assegurat que “les indústries culturals i creatives han de rebre un suport massiu urgentment”, i que treballaran per impulsar mesures de liquiditat que compensin les conseqüències d´una epidèmia amb “un impacte inimaginable”; en institucions, artistes i treballadors.

El Ministeri de Cultura francès admet que el sector ha estat particularment afectat per la propagació del Covid-19 i ha habilitat diverses adreces de correu per informar els professionals de diferents àmbits. Franck Riester, titular del Departament, va anunciar recentment una ajuda d´emergència de 22 milions d´euros per evitar la desaparició d´estructures culturals i defugir el perill que amenaça el model cultural francès.

L’auditori de la Fila va acollir aquest passat diumenge la celebració del concert de la formació ebrenca, amb un repertori protagonitzat per composicions de Ludwing van Beethoven.

L’Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre (OSTE), va tornar a escollir aquest passat diumenge l’auditori de la Unió Filharmònica per oferir un dels tres concerts de la producció d’hivern d’aquest 2020. Rasquera i l’església parroquial de Flix van ser els altres dos escenaris escollits per celebrar el concert.

Amb motiu de la celebració enguany del 250è aniversari del naixement de Ludwing van Beethoven, el compositor alemany va ser el protagonista del repertori que va encetar Egmont, op. 84 (ouverture), de Beethoven, seguida de la Romança per a viola i orquestra, op. 85, de Max Bruch, amb David Matheu com a viola solista. Va completar el concert la Simfonia nº 5, op. 67, del músic alemany.

Entre els músics de l´orquestra, cal destacar la participació de dos components de la nostra Banda de Música, Jofre Fortuño (trompeta) i Núria Campos (fiscorn).

Jordi Bonilla, director de l’OSTE, ja va avançar que la formació està treballant en un projecte molt ambiciós i que tindria lloc al novembre: interpretar l’última de les simfonies de Beethoven, la nº 9, una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. La Simfonia nº 9 s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de la Unió Europea. Beethoven va incorporació la veu coral en la seua composició, el que va suposar un fet totalment excepcional en aquella època.

Amb motiu del 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven, la formació ebrenca centrarà el seu repertori en dos obres del compositor alemany.

Aquest diumenge 16 de febrer, a les 19 h, l’auditori de la Fila acollirà el concert d’hivern de l’Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre.

Amb motiu del 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven, la formació ebrenca centrarà el seu repertori en dos obres del compositor alemany. La primera, la Simfonia nº 5, op. 67, una de les composicions més populars i interpretades de la música clàssica i Egmont, op. 84 (ouverture).

Completarà el programa la Romança per a viola i orquestra, op. 85, de M. Bruch, amb David Matheu com a viola solista.

L’Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre va ser creada el 2014 i està integrada per una cinquantena d’intèrprets estudiants, amateurs i professionals del territori. El seu director és Jordi Bonilla.