Un acte senzill, però fet des de l’estimació més sincera. Sentides paraules que el mestre Carles Royo va dedicar al mestre Octavi Ruiz durant el Concert popular de Bandes i que podeu llegir a continuació:
Enguany celebrem el 57è concert popular de bandes de música. Hauria de ser el 59è, però dos anys de pandèmia han trencat la seguida.
L’altre dia, en una entrevista a Ràdio Amposta, vaig caure que el meu primer mestre, Josep M. Arasa, va ser director de La Fila durant 34 anys, que són també els anys que porto jo com a director de La Fila.
Recordo perfectament aquella nit de 1978 quan en acabar este mateix concert es va dirigir al públic, com ara faig jo, i per a sorpresa de quasi tots va anunciar que deixava la direcció de la banda de música, lliurant-li a l’alcalde la batuta que havia emprat aquella nit.
Sempre he pensat que va ser una nit trista, on els primers desconcertats vam ser els seus propis músics, però ben mirat no hi ha millor nit per enterrar la batuta que després d’este concert.
Cada concert que fa una banda és una fita, però este concert és “La Fita” més important que fem al nostre poble. Ens trobem cada any i cada any intentem superar els reptes de l’any anterior perquè vostès, el nostre públic, puguen gaudir d’una nit memorable.
L’any 2020 ens trobàvem tots a principi d’any preparant el que havia de ser el 57è concert que no va ser, i a més, jo em trobava a les portes d’una situació que encara no havia viscut mai, i és que el meu company de viatge i amic en este concert durant 32 anys s’anava a jubilar.
Octavi Ruiz i Gisbert, Octavi, 32 anys són molts anys, molt temps, i pujar en tu a este escenari ha estat sempre un plaer, no ha estat fàcil, sempre ha estat un gran repte, sempre pujant el llistó, sempre recollint el guant perquè tampoc a tu et fos fàcil la nostra part del concert.
Tampoc és fàcil passar de músic a director de la teua pròpia banda, situació que hem viscut tots dos.
I bé, després de tots estos anys, m’adono que fent força, d’una banda, i de l’altra, hem aconseguit millorar la qualitat de les nostres bandes. I sí, entre tu i jo, els músics i les juntes que ens han ajudat, em penso que hem fet un gran bé a la cultura, a la música i a la societat ampostina.
Estic segur que Sergi continuarà posant-m’ho difícil a cada concert, intentaré estar a l’altura.
A Amposta no hi ha millor nit per acomiadar-se de la batuta, ni cap dia millor per reconèixer la teva professionalitat i dedicació a la música, sobretot si t’ho diu el teu company de viatge d’estos 32 anys.
Així que et demano que puges a l’escenari per a lliurar-te en nom de La Fila un petit record d’aquest recorregut que hem fet plegats: l’escut de La Fila com a record tangible d’esta llarga història que hem compartit i reconeixement a la teua trajectòria professional.
La música és un bé immaterial i malgrat que podràs portar este escut sempre que vulgues, també vull aprofitar per fer-te un regal intangible i dedicar-te la propina que farem ara seguidament.
Elgar va escriure l’any 1899 les Variacions Enigma, 14 variacions que va dedicar als seus amics més estrets. Tot seguit volem dedicar a tot el públic i a tu especialment la variació més coneguda, la variació número 9, Nimrod.
Carles Royo i Baiges
En aquests enllaços podeu veure els videos
https://fb.watch/fNe6OsrWpL/