En record de Joaquim Roda i Alberto Martí

Aquesta setmana traspassava Joaquim Roda i Alberto Martí, dos persones sensibles a l´art musical, que van dedicar el seu mestratge a la festa de la gent. Tots dos, i alguns que fa uns mesos els han precedit, formen part d´una generació que va créixer en una postguerra i que malgrat tot, van saber combinar les necessitats per sobreviure amb la vocació artística.

Cada dia semblen millorar les dades sobre la pandèmia que estem vivint. Des d´un punt de vista global ens toca alegrar-nos, anem a millor, de moment, però sovint veiem de prop els danys que a nivell humà -no parlo econòmicament, tot lo econòmic és barat- s´estan donant. Parlo del dolor que la malaltia ha deixat a molta gent, desconsolada per pèrdues d´aquelles que “no tocava”, i si en tot això no hi ha prou, hem d´afegir les que d´alguna forma “sí que tocava” i que han quedat diluïdes en un oceà de dolors, notícies, crítiques i confinaments.

Una cosa comú a tots els qui ens han deixat ha estat la solitud. Un sempre mor sol, ningú t´acompanya en el pas definitiu, però almenys ho fas envoltat dels teus, i els qui t´acompanyen es reconforten estan al teu costat, fins i tot després, els teus amics, veïns i tot aquell qui et va estimar, pot fer un trajecte al teu costat en la cerimònia d´acomiadament. Però aquests dies ni tan sols això.

En poc temps han marxat dos homes que han fet gran el nom d´Amposta gràcies a la música, dos persones a qui ens hagués agradat acompanyar per últim cop, reconfortant la família i recordant les nostres vivències al seu costat. Però evidentment, tampoc hem pogut fer-ho.

Aquesta setmana traspassava Joaquim Roda i Alberto Martí, dos persones sensibles a l´art musical, que van dedicar el seu mestratge a la festa de la gent. Tots dos, i alguns que fa uns mesos els han precedit, formen part d´una generació que va créixer en una postguerra i que malgrat tot, van saber combinar les necessitats per sobreviure amb la vocació artística.

Són tots ells una generació admirable, de la qual pocs en queden i de la què tenim molt a aprendre en aquest moments.

Alberto i Joaquim van començar a les dos entitats musicals d´aquesta ciutat -oasis culturals d´un territori sovint abandonat- i des d´aquí van portar el nom d´Amposta arreu d´altres territoris. L´orquestra Junior’s va ser el trampolí per a Joaquim, Alberto ho va fer amb la Blue’s.

Les bandes de música que els van criar, van veure com, igual que els fills grans marxen de casa, tots dos s´anaven dedicant cada cop més a altres públics.

Joaquim va seguir en la música. Sovint quan parlava amb ell me recordava l´actuació dels Junior’s a TVE, una cosa que el feia sentir molt orgullós.

Amb els pas dels anys, quan a aquesta etapa d´anar amunt i avall, tocant, desmuntant i viatjant a centenars de quilòmetres decideixes posar-li un punt final, Joaquim va retornar a La Fila, entitat a la qual sempre es va sentir vinculat. No va tornar per tocar, ell havia estat saxòfon a la banda de música, però sí que va estar per informar de les activitats que portàvem a terme, per acompanyar-nos en els primers concerts al Palau de la Música o sortides a l´estranger, volent viure tot allò com un més i deixant testimoni.

Alberto, a finals del mandat del mestre Arasa, es va incorporar a la banda de música de la Fila i des de la seva opinió, sovint àcida, va estar a l´altura dels difícils moments que vam viure, donant exemple a molt del jovent quan feia música, o essent del primers en seure per assajar.

Aquestes actituds, que he compartit amb ells dos, són també les que he viscut amb altres músics com Juan Vidal (Juanin), Carlos Valldepérez, Carlos Conde, Santiago Obradós, Reginaldo del Salvador, Pepito Canes, Mero Barberà o Pepe Ferré (Pitxolí), entre d´altres.

Són tots ells fills d´una època complicada, però que malgrat les seves adversitats, van sortir endavant i van fer gran la música que des d´Amposta sorgia. Ara que el moment futur s´hi assembla prou, cal prendre el seu exemple i no deixar que les adversitats aturin aquesta cultura que ells i molt altres abans han mimat i fet gran.

Gràcies als dos.
Gràcies a tots.
Gràcies per tot.

Carles Royo Baiges
Director de La Unió Filharmònica

/by

Nota de condol per la mort del músic Alberto Martí Fonollosa

Avui ens ha deixat Alberto Martí Fonollosa, més conegut per Granell. Una persona que va viure apassionadament la música. Al llarg de la seua dilatada trajectòria com a músic va col·laborar amb moltes bandes de música del territori. I és que Alberto era d’aquells músics que sempre estaven disposats a ajudar.

Amb la rondalla, al costat del seu amic Josep Guarch, Teixidó, fou un dels músics que van mantindre viva la tradició de la jota improvisada. Fou component de la Banda de Música de la Unió Filharmònica, on va tocar el trombó, la tuba i el bombardí, sota la direcció dels mestres Arasa, Barberà, Navarro, Aguado, Sanz i Royo.

Tot el col·lectiu de músics de la Fila, al que també s’afegeixen els músics de la Lira, volem fer arribar el nostre més sentit condol a la familia, a la seua dona Carmencín i als seus fills, Juan Albertó i Jordi, joves i neta.

En senyal de dol, avui a les 19 h, la música no sonarà als balcons. En acabar de xiular la sirena de la Càmera, farem un minut de silenci i l´acabarem amb un aplaudiment.

Descansa en pau, Alberto.

 

 

/by

Les Societats Musicals demanen ajudes específiques per a la música i la cultura pel Covid-19

La crisi pel virus afecta el projecte social, educatiu i cultural que desenvolupen 1.100 societats musicals, amb 80.000 músics, 120.000 alumnes d´escoles de música i 1.000.000 de socis.

  • La Confederació Espanyola de Societats Musicals demana solucions urgents que assegurin la supervivència, continuïtat i sostenibilitat de músics, intèrprets, treballadors d´empreses vinculades i professors d´escoles i centres de música.

  • La crisi pel virus afecta el projecte social, educatiu i cultural que desenvolupen 1.100 societats musicals, amb 80.000 músics, 120.000 alumnes d´escoles de música i 1.000.000 de socis.

  • El Covid-19 ha colpejat brutalment la música a partir de la suspensió de totes les activitats culturals i multitud d´ajornaments o cancel·lacions, amb el consegüent impacte en amateurs i professionals.

  • Alemanya i França fan front a la crisi per tal de no deixar a l´estacada un sector, angoixat per la paralització i la incertesa sobre el seu futur. La ministra de cultura alemanya afirma que han de rebre “un suport massiu”.

La Confederació Espanyola de Societats Musicals (CESM), en nom i representació, entre d’altres, de la Federació Catalana de Societats Musicals, sol·licita al Govern espanyol ajudes específiques per al col·lectiu i que sigui sensible amb la greu situació de la cultura en general, i de la música en particular, per la crisi generada pel Covid-19 que afecta el projecte social, educatiu i cultural que desenvolupen 1.100 societats musicals, amb 80.000 músics, 120.000 alumnes d´escoles de música i 1.000.000 de socis, agrupades en les diverses federacions territorials existents a l´Estat espanyol.

Proposa que totes les administracions, central, autonòmiques i locals, posin en marxa un pla de xoc que eviti la ruïna d´un sector amb milers d´associacions, formacions, artistes, intèrprets, empreses, mitjans de comunicació, professors, treballadors… més enllà dels assumptes transversals que aborda el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l´impacte econòmic i social.

El Covid-19 ha colpejat brutalment la música a partir del tancament d´auditoris, sales, teatres …, la suspensió de totes les activitats culturals i multitud d´ajornaments o cancel·lacions, amb el consegüent impacte en el sector tant en el vessant amateur com professional. Per això, l´entitat considera necessari donar solucions urgents que assegurin la supervivència, continuïtat i sostenibilitat de músics, artistes, treballadors d´empreses vinculades i professors d´escoles i centres de música, entre d´altres.

Països europeus com Alemanya i França han iniciat diverses accions per enfrontar la crisi i no deixar la indústria “a l´estacada”. La ministra de Cultura alemanya, Monika Grütters, ha garantit un programa de supervivència a què es pot acollir un sector angoixat per la paralització i la incertesa sobre el seu futur. Grütters ha assegurat que “les indústries culturals i creatives han de rebre un suport massiu urgentment”, i que treballaran per impulsar mesures de liquiditat que compensin les conseqüències d´una epidèmia amb “un impacte inimaginable”; en institucions, artistes i treballadors.

El Ministeri de Cultura francès admet que el sector ha estat particularment afectat per la propagació del Covid-19 i ha habilitat diverses adreces de correu per informar els professionals de diferents àmbits. Franck Riester, titular del Departament, va anunciar recentment una ajuda d´emergència de 22 milions d´euros per evitar la desaparició d´estructures culturals i defugir el perill que amenaça el model cultural francès.

 

/by