Centre d´ensenyaments musicals de Grau Mitjà reconegut pel Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, codi centre nº 43007397.


L´Escola de Música de La Unió Filharmònica, té els seus orígens a l´any 1917 amb la formació per part de la  gent d´Amposta d´una Banda de Música. Aquesta iniciativa cultural portada a terme a principis de segle, vindria amb el temps, a omplir un buit cultural dintre l´àmbit local i comarcal.

Seria molt difícil el poder explicar aquí el desenvolupament d´aquesta Escola perquè ens manca qualsevol tipus de document que pugui donar validesa a les nostres paraules.

L´Escola de Música d´aquesta entitat, com les diferents escoles de  les restants entitats musicals, ha estat fruit d´una tasca callada  i quasi sempre ignorada per les institucions.

Durant els 94 anys, l´Escola de Música, tot i que la Banda i la Banda Juvenil son indispensables per a que la Societat tingui raó de ser, ha estat l´eina principal que ha impulsat el creixement i la supervivència de la Banda de Música, donant a aquesta, any rere any nous components.

En els seus inicis l´objectiu de l´Escola, com eina per l´ensenyament, va ser la de donar un coneixements musicals als habitants del poble d´Amposta – que cap el l´any 1917 eren un 4000 habitants- per tal de poder consolidar una formació, la Banda de Música, i així assegurar la seva continuïtat com a grup musical.

Aquest objectiu ha estat l´únic de l´Escola fins fa pocs anys. Amb el pas del temps l´alumnat, els seus directes responsables, els pares i la realitat social i cultural del moment han demanat cada vegada més una oficialitat dels estudis realitzats pels seus fills, el que ha portat ha canviar els plantejaments que aquesta Escola havia tingut des de feia tant temps.

L´Entitat i la seva Escola van seguir aquest camí fins l´any 1978. Aquest any no és que tot canviés radicalment, però es van iniciar les primeres reformes.

Durant tots els anys anteriors i des de la seva fundació, els alumnes que estudiaven a l´Escola de música, tot i que tenien un rendiment veritablement alt, si pensem amb els mitjans que disposaven, no realitzaven cap tipus de examen als Conservatoris.

Això provocava que, tot i que tenien una formació musical sòlida, no tenien cap mena de reconeixement oficial de les seves aptituds.

De tots els mestres encarregats de dirigir l´Escola cal destacar a  Josep Mª Arasa i Gargallo que, durant 37 anys va portar la direcció  musical de la Entitat. Durant tot aquest temps les coses varen funcionar d´una manera molt positiva si pensem en els objectius que es plantejava l´Escola i que es corresponien amb  la demanda cultural del poble i que era la de nodrir la banda de músics.

Quan l´any 1977 aquest home va deixar la direcció, l´Escola es trobava en un estat quasi bé desastrós. Estàvem ratllant els anys 80 i degut al conformisme i als escassos recursos econòmics de que es disposava, ens havíem conformat amb el que havíem fet, però no s´havia fet res per millorar i adaptar-nos a les noves perspectives que el futur ens plantejava.

A més de tot això les instal·lacions per treballar estaven en un estat quasi bé inacceptable. Però les expectatives econòmiques no animaven gaire a emprendre unes obres de remodelació, tot i que era  una idea que tots pensàvem que algun dia es podria portar a terme.

La quantitat d´alumnes a l´Escola era mínima. La majoria d´ells eren gent massa gran per adaptar-se (16-17 anys) a una reestructuració i, aprofitant el canvi de Director varen abandonar els seus estudis. Sols un reduït nombre d´antics alumnes van iniciar el proper curs, la resta van ser nois i noies -per primer cop noies- la majoria fills de socis molt vinculats a l´Entitat els que va iniciar els seus estudis musicals.

En aquest punt de la història de la nostra Escola, ens trobem davant d´un segon començament cap a noves expectatives de futur. La mentalitat dels alumnes, que en la seva totalitat es troben en edat escolar, aspira aconseguir un nivell semi-professional dels seus estudis musicals. La visió que fins llavors havia dominat el camp de l´ensenyament musical anava a perdre´s, en benefici d´una mentalitat mes oberta a noves expectatives de futur, i valorant el  estudiar música com una nova sortida professional, paral·lela sempre als ensenyaments obligatoris.

Durant el curs 1978-79 la incorporació de un professorat més jove,  per tant més prop de la mentalitat dels alumnes va propiciar el reciclatge de les estructures que fins llavors havien dirigit l´Escola.

El primer mestre, que podríem dir de nova Escola va ser Emili Navarro, professor de Oboè, encarregat de l´ensenyament de vent fusta i que va començar a obrir el camí a seguir.

El seu col·laborador en aquells temps va ser Carles Aguado, professor de Trompeta i que s´encarregava de la part de metall.

Aquesta situació va durar uns mesos. Emili Navarro deixava la seva tasca com a Mestre-Director i Carles Aguado passava a cuidar-se de la Direcció de l´Escola i la Banda.

Carles Aguado era professor de Trompeta i dels alumnes d´aquest instrument i per simpatia tots els de metall es van veure beneficiats. Aquest mateix any i degut al increment d´alumnes també es va decidir contractar els serveis d´un professor de Saxofó,  concretament de Francesc Socuéllamos.

Encara  que les especialitats de aquest dos professors eren el Saxofó i la  Trompeta, les matèries impartides en aquells anys eren Solfeig, Clarinet, Flauta, Saxofó, Trompeta, Friscorn, Trompa, Trombó i Percussió. Hem de dir que durant la major part de la nostra existència com a Escola, hem funcionat molt més temps amb il·lusió que no amb recursos.

El curs 1979-80 i per primer cop es van matricular alumnes lliures al Conservatori de Tarragona. Fins llavors cap alumne havia realitzat exàmens a un centre oficial. Es van fer les matrícules que van ser en la seva majoria de Solfeig (1er. i 2on.) i Clarinet (Preliminar).

Des d´aquest curs es va intentar no baixar el ritme d´ensenyament per tal de poder donar una continuïtat a aquells alumnes que havien iniciat els seus estudis a nivell oficial.

La situació no va durar gaire temps, el curs 1984-85 començava i no hi havia director.

El curs 1984-1985 i degut a aquesta situació els mateixos components de la Banda de Música van col·laborar per tal de sostenir l´Escola, intentant que no es perdés en cap moment la qualitat de l´ensenyament i ells mateixos (els músics) varen fer de professors sempre desinteressadament.

Durant quasi bé un any la Junta Directiva de la Societat, i que és l´encarregada de vetllar pel bon funcionament de totes les seves seccions, va intentar localitzar un nou professional que pogués portar a terme tota la tasca iniciada i millorar-la.

Per fi l´any 1985 es va aconseguir un nou Director per a l´Escola i la seva banda aquest era Rafel Sanz i Major, professor de Clarinet.

Tot poc a poc va tornar al seu lloc. Es van regularitzar les classes i es va intentar seguir aquella continuïtat tantes vegades trencada pels canvis de Mestre. La situació durant els anys següents es va estabilitzar considerablement. Rafel Sanz impartia classes de Clarinet, Saxofon i Flauta al temps que dirigia la Banda de Música, Mª Pilar Obiol, Jordi Martí i Carles Royo donaven classes de Solfeig i Teoria.

Aquest curs 1985-86 es va incorporar un professor de Trompa, Carles Jordà, que s´encarregava de les classes de metall.

Aquesta nova plantilla de professors va donar la possibilitat d´aconseguir una continuïtat en l´ensenyament musical. El curs 1984-85 vam tornar a tenir alumnes matriculats, en règim de lliures, de 1er. de Solfeig.

El curs 1986-87, i seguint la trajectòria iniciada, el Solfeig es va ampliar fins a segon curs i els instruments varen seguir una trajectòria paral·lela. Això es va prosseguir en ritme creixent els anys successius.

Aquest curs 86-87, David Morales i Montañés, professor de Trombó de Pistons i Vares i Bombardí, va substituir a l´anterior professor de Metall.

També durant aquest curs es va integrar en la plantilla de professors Josefa Cabanes i Calabuig. Es va encarregar d´impartir les classes de Solfeig de Preliminar i 1r Curs.

Els cursos següents, les coses van funcionar com estava previst. Cada any es matriculaven al Conservatori de Tarragona nous alumnes, fins arribar a tenir 5 grups de Solfeig (Prel. 1er. 2on. 3er. i 4rt.), alumnes d´instrument des de Prel. fins a 3er. Curs en quasi totes les especialitats.

L´any 1988 en Rafel Sanz abandona la Direcció, i un altre cop l´Escola queda sense Director de la Banda i de l´Escola.

Fent recompte ens vam adonar que des de que Josep Mª Arasa havia deixat la Direcció de l´Escola, un total de sis professors/directors, entre els que van quedar i els que van provar, havien desfilat per la Societat i no es podia caure un altre cop en el mateix.

Amb el descontent per part dels pares dels alumnes, es va pensar en la possibilitat  que ocupés aquest càrrec Carles Royo i Baiges, ja que ell venia col·laborant amb l´ensenyament des de feia bastant temps i que per aquells temps estava acabant els seus estudis de clarinet i música al CSM de Barcelona.

També aquest any 1988 va ser de tot decisiu per tal d´afrontar un greu problema d´instal·lacions, concretament al local on desenvolupar la feina ja que tant sols es contava amb una petita aula a la part dreta del carrer Miralles i tres a la part Esquerra de les que una era la sala de reunions de la junta directiva i l´altra era l´arxiu de la banda.

Durant tots els anys d´existència de La Unió Filharmònica sempre s´havia perseguit un impossible, tenir un local en propietat on desenvolupar la seva tasca, tant a nivell de societat cultural, banda de música i escola de música. Van passar molts anys fins que es va poder liquidar la hipoteca que pesava sobre el magatzem on ens trobàvem.

Durant el pas dels anys, es va remodelar diferents cops per tal de condicionar-la a les exigències de les activitats que allí es realitzaven, però l´Escola de Música sempre restava igual. En una sola habitació es realitzaven totes les classes, la resta del local consistia amb una sala polivalent i un cafè.

A cop de fer molts projectes i plantejaments sobre les possibles remodelacions del local es va arribar a la conclusió que el més positiu era fer-lo tot nou.

Així que l´any 1990 es van iniciar les obres del nou edifici. Aquest immoble estaria ubicat al mateix lloc on des de feia molts anys havia estat situada la Societat, i estaria dotat de planta baixa i dues plantes més . La planta primera per l´Escola de Música i la planta superior per a l´Auditori de Música.

Les obres del nou local van finalitzar l´any 1993 de forma que el curs acadèmic es va iniciar amb els noves instal·lacions.

Durant el curs 1988-89 la plantilla va ser de nou ampliada. Es van contractar els serveis d´una professora de Piano, Carmen Pañella i Salvador. Al mateix temps es va rebre la col·laboració d´en Baldomer Barberà i Sebastià, excel·lent flautista de la nostra Banda i que es va brindar a donar classes d´aquest instrument.

Les assignatures impartides durant aquest curs van ser Solfeig, Flauta, Clarinet, Saxo, Trompa, Trompeta, Fliscorn, Trombó (pistons i vares), i Cant Coral.

El curs 1989-90 es va tornar a ampliar el quadre de professors amb Rafel Margalef i Serra, professor de Saxo. Durant aquest curs 1990-91 vam tornar a realitzar una ampliació de la plantilla de professors amb els serveix de Xavier Bertomeu, professor de percussió, i que va passar a atendre als alumnes d´aquesta especialitat i Jordi Martí Valmaña, alumne de la pròpia entitat, que estava finalitzant els seus estudis en el Conservatori de Barcelona en l´especialitat de trompeta i fiscorn.

El curs 1997-1998 per primera vegada es nomena un director de l´escola que no és el mateix que el de la banda de música ja que l´actual director Carles Royo i per oposicions passa a ser el nou professor de música de l´Institut Ramon Berenguer IV de la nostra ciutat i no pot compaginar  les dues feines i proposa a Jacint Gisbert, que ja era professor de clarinet a l´escola de de el curs 93-94, per assumir la direcció de l´escola.

Aquest mateix any i a proposta del professor de clarinet es realitza el primer curset de clarinet a la nostra escola, aquest curset ha donat pas a les ja conegudes Jornades Musicals que aquest any arribaran a la XVIII edició i que a portat a la nostra entitat les millors figures musicals més rellevants del panorama Europeu.

El curs 97-98 i per  impulsar més a la gent jove l´escola es torna a crear la Banda Juvenil de l´Escola de Música i que fins l´actualitat està en ple funcionament i totalment consolidada. Aquest mateix curs i formada la Banda Juvenil s´organitza la I Trobada de Bandes Juvenils de Catalunya que s´ha mantingut fins l´actualitat, assistint a la mateixa un nombre creixent de bandes Juvenils any darrera any, reunint d´aquesta manera a més de 500 joves músics.

La idea de donar un nou aire a l´escola i modernitzar-la passa per la incorporació dels instrument de corda polsada i fregada com son el violó, violoncel i la guitarra incorporant a dos professors Núria Ortí,  Náiade Martínez i  Xavi Forner respectivament, això com realitzar audicions trimestrals per als pares i públic en general, idees que s´han mantingut fins l´actualitat.

La seva Escola de Música és Centre Reconegut pel Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a impartir classes de música de Grau Mitjà, essent reconegut el 2º Cicle de Grau Mitjà l´any 2000.

El mateix any i per primera vegada els professors de l´escola organitzen un concert d per poder ensenyar als pares, alumnes i públic la qualitat de l´ensenyament de la nostra escola de música.

El curs 2002-2003 comencem un nou projecte amb l´aula de música moderna contractant a Llum Sánchez, persona amb molta experiència amb el mon del cant modern.

L´any 2005 encetem una nova reforma als nostres locals, que consisteix amb adequar el vestíbul i eliminar les barreres arquitectòniques, adequant les instal·lacions a la nova normativa, canviant l´accés a l´escola pel carrer Miralles, convertit en carrer de vianants, la qual cosa facilitava l´entrada i sortida d´alumnes.

L´any 2006 l´escola de música participa en la Capital de la Cultura Catalana, celebrada a Amposta, realitzant diverses audicions, activitats i concerts a càrrec de totes les seccions que formen l´escola: Big-Band, Banda Juvenil, Orquestra de Guitarres, Cant Coral Infantil, etc.

L´any 2010 organitza per primer cop les Colònies Musicals participant els músics de la banda juvenil juntament en altres formacions procedents de escoles de música de Catalunya. En aquestes estades es pretén passar uns dies d´esbarjo, a més de assajar totes les formacions juntes, corda i vent, per posteriorment oferir un concert obert al públic en les obres treballades.

Himne del 80è. Aniversari de la FILA (1917-1997)

Recorrem tots plegats i fent pinya

el camí amb anhels de germanor

lluitarem per la Fila i per la música

i serem més que una Societat.

Portarem un missatge musical

per a qui amb orgull vulgui escoltar

tant s´hi val si és l´infant o si és l´avi més gran

a tothom la Fila ha d´encisar.

Sempre hi ha una causa per la Fila no oblidar.

Ningú no és capaç d´oblidar sense més allò que sempre ha

estimat.

Cantarem tots plegats amb el cor ple d´il·lusió.

Sommiarem un món on la música sigui la nostra veritat.

Recorrem tots plegats i fent pinya

el camí amb anhels de germanor

lluitarem per la Fila i per la música

i serem més que una Societat.

Lletra: J. Miquel Simón
Música: Tomàs Simón

Escoltar Himne del 80è aniversari de la Fila en mp3

Descarregar Himne del 80è aniversari de la Fila en format PDF

Aquests versos d´un himne en honor de Sant Joan Baptiste, han passat a la posteritat dins la història de la música ja que les notes de la melodia corresponents a les síl·labes inicials dels sis hemistiquis, són les sis primeres notes de l´escala diatònica de Do. Aquest fet va portar a anomenar sil·làbicament a les notes com UtReMiFaSol i La, tal i com es veu subratllar les síl·labes inicials dels versos:
Ut queant laxis
resonare fibris
mira gestuorum
famuli tuorum
solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes
ImageGuido d´Arezzo va ensenyar els seus alumnes un mètode més fàcil de determinar els sons de l´escala que emprant el monocordi. El seu mètode era comparar una melodia coneguda amb la desconeguda que s´havia d´aprendre, i amb aquest fi freqüentment escollia la ben coneguda melodia de «Ut queant laxis «.

Quan va fer falta un nou nom per a la setena nota, Erich Van der Putten suggerí, el 1599, el sil·làbic BI de «labii», però una gran majoria dels experts en teoria musical defensen la idea més feliç de la síl·laba SI, formada per les lletres inicials de les dues paraules de l´última línia, «Sancte Ioannes». UT fou reemplaçada més tard per DO, pel so obert d´aquest.

A l´Escola de Música de La Unió Filharmònica, aprofitant la coincidència dels darrers dies del curs acadèmic amb la festa de Sant Joan, organitzem cada any un seguit d´actes on els alumnes poden portar al públic la fita més important de la música, comunicar-la. Aquest projecte s´ha dut a terme des del claustre de professors amb la il·lusió que els alumnes puguin fer quelcom diferent que la resta de l´any. Esperem gaudir tots plegats d´aquests dies d´activitats ens els que tots compartirem idees musicals que ens serviran per enfortir, encara més, els llaços d´amistat.

A partir d´aquest moment inclourem la teva adreça de correu en l´enviament de notícies i altra informació sobre les diferents activitats que organitzem a la Fila (concerts, cercaviles, audicions, sortides, etc), així com d´altres activitats que tot i que no organitzem nosaltres sí que es desenvolupen a l´auditori de la Fila (com per exemple, teatre, jornades, conferències, etc.)

 

FORMULARI D´AUTORITZACIÓ PER REBRE
NOTÍCIES I INFORMACIÓ DE LA FILA

Els camps marcats amb un * son obligatoris

En el cas de ser menor d´edat, indica el nom del teu pare/mare o tutor:

 Marca aquesta casella per autoritzar a la Societat Musical la Unió Filharmònica a enviar-te a través del compte de correu electrònic que has indicat en aquest formulari, notícies i informació sobre les activitats organitzades per les diferents seccions de la Fila. En el moment que vulguis deixar de rebre informació, només cal que envies un correu electrònic a la Fila sol·licitant la baixa.

Al cumplimentar i acceptar aquest formulari, estàs donant el teu consentiment a la inclussió de les teves dades personals a la nostra base de dades d´usuaris d´acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre sobre Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), sense perjudici de que puguis, en qualsevol moment, exercitar els drets de rectificació, cancel·lació i oposició de le teves dades.

L´Escola de Música de la Unió Filharmònica des de sempre hem apostat i fort per l´aprenentatge de la música a partir dels 3 anys, tant és així que ja fa molt temps vàrem crear l´aula de sensibilització musical a la qual incorporem a alumnes de tres, quatre i cinc anys.

Amb aquesta especialitat, pretenem desenvolupar les qualitats naturals dels nens/nenes en aquesta edat perquè poc a poc aprenguin a escoltar i discriminar sons. Utilitzant el seu propi cos, iniciar-lo amb el món musical a través dels jocs, danses, expressió corporal, ja que el seu cos és l´instrument.

El treball que es realitza a l´aula, és molt important per al futur músic, aquest treball es realitza d´una forma molt amena i adient a la seva edat. La música està present sempre amb moltes àrees com l´emocional, comunicativa, motriu, creativa etc.

La nostra finalitat és sempre que l´alumne desenvolupi les seves capacitats artístiques amb un mitjà de comunicació com és la música i per això comptem amb professionals titulats amb música i musicoteràpia.

Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta > Escola de Música > Programa de sensibilització (3 a 5 anys)

Estructurat amb quatre cursos, aquesta assignatura entra progressivament en el coneixement del llenguatge musical pròpiament dit. La Música com a art de llenguatge propi i universal amb sessions de cant col·lectiu i audicions.

 

Capítol X. De la dissolució de l´associació.

 

Article 37

La societat es dissoldrà si ho acorda l´assemblea general, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi, a tal efecte caldrà el vot favorable de dues terceres parts dels socis presents a l´assemblea.

Altres causes de dissolució son:

1. Compliment de la finalitat per a la qual es va constituir la societat o impossibilitat d´assolir-la, llevat que l´assemblea general acordi la modificació.

2. Baixa dels socis, si es redueixen a menys de tres.

3. Il·licitud civil o penal de les activitats o les finalitats de la societat, declarada per sentència ferma.

4. Obertura de la fase de liquidació en el concurs.

5. Les altres que estableixin la llei o els estatuts.

 

Article 38

En cas de dissoldre´s la societat, l´assemblea  general que acordi la dissolució nomenarà una comissió liquidadora, composta per cinc membres, que es faran càrrec dels fons que hi hagi per a què un cop satisfetes les obligacions, la resta s´entregui a una o vàries entitats benèfiques o administració pública.

CAPÍTOL VI. El Tresorer, el Secretari i els Vocals

Article 25

Són competències del secretari de la societat les següents funcions:

a) Aixecar i redactar les actes dels òrgans de direcció de la societat.

b) Signar, amb el president, els documents que es requereixin per a l´activitat i funcionament de la societat. Redactar i         autoritzar els certificats que calgui lliurar.

c) Elaborar la correspondència de la societat.

d) Tenir cura dels llibres d´actes de la societat i dels registres que s´estableixin.

e) Elaborar, amb el president, l´ordre del dia de les reunions de la junta directiva. Autoritzar les citacions a les juntes.

f) En general, totes aquelles funcions que li siguin encarregades pels òrgans directius de la societat.

Article 26

Són competència del tresorer:

a) Portar l´administració i la comptabilitat de la societat.

b) Cobrar les aportacions econòmiques per altres conceptes.

c) Controlar les aportacions econòmiques per altres conceptes.

d) Presentar a la junta directiva l´estat de comptes sempre que es demani.

e) Presentar a l´assemblea general de socis l´estat de comptes i el pressupost ordinari i extraordinari per al següent exercici, prèviament aprovat per la junta directiva.

f) En definitiva, organitzar, planificar, dirigir l´economia i custodiar els fons de la societat.

Article 27

Són competències dels vocals:

a) Suplir provisionalment els càrrecs de la direcció que per diferents motius siguin vacants.

b) Complir els torns de treball que els siguin assignats.

c) Fer ús de la veu i del vot igual que la resta dels membres que formen la junta directiva.

Article 28

Els vocals designats a les seccions són representants i portaveus de cadascuna d´aquelles en les reunions de la junta directiva.

Article 29

La convocatòria a les sessions de la junta directiva es notificarà als membres de la junta amb 24 hores naturals d´antelació.

CAPÍTOL IV. LA JUNTA DIRECTIVA

 

Article 17

La junta directiva estarà formada per un president un vice-president, un secretari, un tresorer i vuit vocals, càrrecs que han d´estar exercits per persones diferents. L´elecció dels membres de la junta directiva, que han de ser socis, es fa per votacions de l´assemblea General, les persones elegides entren en funció després d´acceptar el càrrec.

Els membres de la junta directiva exerciran el càrrec gratuïtament.

Article 18

Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de quatre anys, sense perjudici que puguin ser reelegits.

Cada dos anys es renovarà la meitat de la junta Directiva, amb l´ordre següent:

A) Renovació: President, Tresorer i 4 vocals.

B) Renovació: Vice-president, Secretari, i 4 vocals.

Els socis que vulguin ser membres de la Junta Directiva, deuran de presentar la corresponent candidatura. Aquesta, per a ser vàlida, es presentarà en format llista, i estarà integrada, per un mínim, de 6 candidats. La Llista especificarà els càrrecs que cada persona ocuparà per al supòsit d´ésser elegits.

Les candidatures es presentaran a la secretaria de la societat, la qual donarà justificant de rebuda i registre d´entrada. El termini màxim per presentar candidatures finalitzarà a les dinou hores del cinquè dia, sense tenir en compte el dia de les votacions, abans de la data fixada per celebrar les eleccions. La junta directiva notificarà, en un termini màxim de quaranta-vuit hores al membre més representatiu de la candidatura, la seva acceptació o no acceptació.

Les candidatures que es presentin a elecció tenen dret, a través i a càrrec de la Societat, a comunicar als socis el seu programa i altres comunicacions, amb un màxim de dos missives.

L´elecció serà lliure i secreta, cada soci/a tindrà dret a un vot, personal i indelegable. El dia de l´assemblea, les candidatures tenen dret a exposar als socis assistents el seu programa electoral.

Si es presenten diverses candidatures, en resultarà elegida la que aconsegueixi la majoria simple.

En el supòsit de que no es presenti cap candidatura, la junta directiva acordarà, en un termini màxim de tres mesos, una nova convocatòria d´eleccions.

Article 19

El cessament dels càrrecs abans d´extingir-se el termini reglamentari del seu càrrec pot ser per les següents causes:

a) Mort o declaració d´absència, incapacitat o inhabilitació per al càrrec.
b) Dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el qual s´exposin els motius.

c) Pèrdua de la condició de soci.
d) Sanció per una falta comesa  en l´exercici del càrrec, imposada d´acord amb el que estableixen els estatuts.

e) Qualsevol altra que estableixen la llei o els estatuts.

Les vacants que es produeixin durant el termini de temps per al qual han estat designats membres de la junta directiva, podran ser substituïts per la junta directiva, els quals ocuparan el càrrec fins a la elecció del nou càrrec d´acord amb els estatuts. Mentrestant la Junta n´informarà en la propera assemblea general de socis dels substituts de les vacants que es produeixin.

La dimissió en bloc de la majoria de la junta directiva serà motiu per convocar noves eleccions.

Article 20

Tenen dret  a vot tot aquells socis que:

1. Tinguin la majoria d´edat el dia de les votacions.

2. Estigui al corrent de pagament de les quotes socials meritades el dia de la convocatòria de l´assemblea que ha de nomenar els membres de la junta directiva.

Per formar part de la junta directiva s´hauran de complir els següents requisits:

1. Ser major d´edat.

2. Tenir un any d´antiguitat com a soci el dia en el qual la junta directiva convoqui formalment l´assemblea general de socis que ha de nomenar els membres de la junta directiva.

3. Estar al corrent de pagament de les quotes meritades el dia de la convocatòria de l´assemblea que ha de nomenar les normes de la junta directiva.

4. No exercir cap càrrec polític que consisteix en president o secretari general d´un partit, coalició o agrupació política a nivell local, provincial o nacional.

5. No haver estat sancionat segons aquests estatuts en els últims 4 anys.

Article 21

La junta directiva posseeix les següents funcions i competències:

a) Dirigir les activitats de la Societat necessàries per a l´exercici i desenvolupament de les seves finalitats, representar, dirigir     i administrar la societat de la manera més àmplia que reconegui la llei, així com complir les decisions de l´assemblea general i dirigir les activitats necessàries per a l´exercici i desenvolupament de les seves finalitats.

b) Elaborar el pressupost ordinari i extraordinari anual d´ingressos i despeses i sotmetre´l a l´aprovació de l´assemblea general.

c) Presentar els comptes de la gestió econòmica i associativa a l´assemblea general.

d) Estudiar i, en cas necessari, autoritzar la creació de noves seccions.

e) Realitzar estudis d´ordre intern d´interès per als socis.

f) Planificar les activitats de la Societat en conjunt, així com contractar el personal necessari per a què es portin a terme.

g) Presentar anualment el pla de treball a l´assemblea general, de forma ordinària, i cada cop que les circumstàncies ho determinin, amb caràcter extraordinari. L´assemblea general es pronunciarà sobre l´execució de l´esmentat pla.

h) Proposar la reforma d´aquests estatuts a l´assemblea general.

i) Nomenar interinament els càrrecs vacants fins a la seva provisió, sempre que no siguin sis membres o més; en aquest cas s´haurà de convocar junta general extraordinària per a l´elecció de nova junta directiva, segons manen els requisits en els articles  17 i ss  dels estatuts.

j) Nomenar o cessar els representants de les seccions que formin part de l´entitat, així com apoderar i delegar part de les facultats en una o diverses persones.

k) Proposar a l´assemblea general les quotes que els membres de la Societat han de satisfer. La quota social pot ser diferent en funció de ser soci numerari o jubilat.

l) Convocar les assemblees i controlar que es compleixin els acords que s´adopten.

m) Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç les finalitats de l´associació i preparar els actes que aquests grups han de dur a terme.

n) Dur a terme les gestions necessàries davant els organismes públics, entitats i altres persones per aconseguir les subvencions o ajuts i l´ús de locals o edificis que es puguin necessitat per portar a cap les activitats.

o) Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagi previst els estatuts i donar-ne ordre en la pròxima reunió de l´Assemblea        General.

p) En definitiva, totes aquelles funcions i competències que li siguin reconegudes pels estatuts, o qualsevol altra que no estigui       atribuïda a cap altre òrgan.

Article 22

La junta directiva celebrarà les sessions les vegades que ho determini el president i/o el vice-president, a iniciativa pròpia o a petició de qualsevol dels seus components.

La junta directiva serà presidida pel president i, en la seva absència, successivament, pel vice-president i pel secretari, a manca de tots dos, pel membre de junta de més edat.

Per tal que els acords de la junta directiva siguin vàlids hauran d´assistir la meitat més un de tots els membres de la junta i hauran de ser aprovats per la majoria de vots dels assistents. El secretari aixecarà acta de les sessions. L´esmentada acta es transcriurà al llibre d´actes.